You are currently browsing the tag archive for the ‘Roma’ tag.

Ens complau informar-vos de dues noves incorporacions al fons de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, escrites per professors del Departament de Prehistòria, História  Antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història:

Nova edicióPrehistoria_peninsula_iberica actualitzada de Prehistoria de la peninsula iberica. Ignacio Barandiarán … [et al.]

L’obra té diversos autors, d’entre els quals destaquem, els professors de Prehistòria M. Ángeles del Rincón i Francisco Javier López Cachero que ha revisat el capítol 4 escrit, inicialment, pel que va ser professor del mateix departament, José Luis Maya.

Al posar al dia aquesta monografia s’ha volgut oferir una visió actualitzada de la Prehistòria peninsular a principis del segle XXI, amb la inclusió de totes les novetats i descobriments realitzats fins al moment d’aquesta edició.  L’obra s’inicia amb les primeres ocupacions de la península per part del gènere Homo i es desenvolupa cronològicament fins a les fases finals de l’Edat del Bronze en el seu moment de transició cap a l’Edat del Ferro.

cenacula_buenacasa

Cenacula, tabernae et domus de Carles Buenacasa Pérez, professor d’Història Antiga i membre del Grup de recerca GRAT (Grup de Recerques en Antiguitat Tardana)

Es tracta d’un estudi de la arquitectura privada del món romà: els habitatges dels antics ciutadans de l’Imperi  i, més concretament,  els de la ciutat de Roma (tot i que no exclusivament), atès que és el cas més conegut i millor documentat. Per complementar l’estudi arqueològic s’hi ha incorporat un dossier de referències literàries (clàssiques i tardo antigues) que permeten fer més entenedors els usos donats a les edificacions.

Al llibre “La conquesta romana de Catalunya” podeu trobar una nova visió de la conquesta romana del territori de l’actual Catalunya que ofereix Jaume Noguera, professor del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Barcelona.

Aquesta conquesta, a finals del segle III aC, va tenir lloc arran de la Segona Guerra Púnica, enfrontament entre romans i cartaginesos per l’hegemonia mediterrània. Les campanyes bèl·liques al nord-est de la península Ibèrica s’han menystingut força, però la supremacia militar romana en aquesta zona entre els anys 218 aC i el 212 aC va ser clau per a la victòria final de Roma, no només a la península sinó en el marc de la Segona Guerra Púnica.

El llibre, escrit amb voluntat divulgativa, inclou les darreres novetats de la investigació arqueològica de l’autor sobre els campaments romans localitzats a les Terres de l’Ebre, recerca que ha permès una nova interpretació de les fonts escrites.

A més de mapes i fotografies, el text s’acompanya de les magnífiques il·lustracions de l’especialista en dibuix històric Francesc Riart.

Si voleu ampliar la informació sobre aquesta obra podeu llegir l’entrevista publicada a la pàgina web de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica realitzada amb motiu de la publicació del seu llibre.

Aquest dies podreu veure a l’expositor de novetats de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història situat a la planta 0, les novetats que s’han incorporat darrerament a la biblioteca. Per exemple, els dos llibres que ressenyem breument a continuació.

Gabriel Cardona. El poder militar en el franquismo : las bayonetas de papel

Amb aquest llibre, l’autor es proposa demostrar que els militars a l’època franquista van ser privats progressivament de tot tipus de decisió, convertint-se en mers gestors de les institucions repressives, així com l’instrument amb el qual Franco va manipular personatges tan importants d’aquella societat com eren els generals, els banquers, els bisbes, els industrials, els polítics i els financers, els quals al seu torn eren falangistes, monàrquics, tradicionalistes, reaccionaris, conservadors, catòlics i, sovint, acomodaticis oportunistes.

Gabriel Cardona, exmilitar i historiador, va ser un dels capitans participants a la reunió fundacional de la Unión Militar Democrática, a la dècada dels setenta. Va deixar l’exèrcit després del cop d’estat del 23-F per a dedicar-se a la docència. Ha estat professor d’Història a la Universitat de Barcelona i a diverses universitats dels EUA.

Gabriel Cardona. El poder militar en el franquismo : las bayonetas de papel. Barcelona : Flor del Viento, 2008. 380 p. ISBN 9788496495265

Topogràfic: 355.1(460)”19″ Car

Sarah B. Pomeroy. The murder of Regilla : a case of domestic violence in antiquity

La violència domèstica és una xacra a la nostra societat. Malauradament, aquest problema s’ha donat en altres societats al llarg de la història. A The murder of Regilla, Sarah B. Pomeroy —professora emèrita d’Història Clàssica a la City University of New York—, revela la tragèdia d’una dona aristòcrata romana, Regilla, que va viure al segle II d. C. a Atenes, i que va morir a mans d’un llibert. Tot i que, segons Pomeroy, va ser Herodes, el marit de Regilla, qui va donar l’ordre d’assassinar-la.

La investigació arqueològica, la recreació històrica, i la novel·la detectivesca són els tres elements que fa servir l’autora per a mostrar aquest crim i l’entorn social on es va produir.

Sarah B. Pomeroy. The murder of Regilla : a case of domestic violence in antiquity. Cambridge, Mass. : Harvard University Press, 2007. 249 p. ISBN 9780674025837.

Topogràfic: Arq. Dones Pom

Join 183 other followers

Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

RSS Novetats al CRAI de la UB

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

Publicacions dels nostres docents

Exposicions

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons