You are currently browsing the tag archive for the ‘llibres’ tag.
Avui ens complau informar-vos d’una novetat bibliogràfica que hem incorporat recentment a la biblioteca.
Sota el títol “Helenismo, budismo e Islam: historia y civilización del Afganistán antiguo y medieval”, l’obra explica la història antiga i medieval d’un país, l’Afganistan, avui dia molt present en els mitjans de comunicació, però del que solem ignorar el seu passat més remot.
Situat al cor d’Àsia, Afganistan ha estat des de temps antics el bressol de brillants civilitzacions i la cruïlla de grans cultures. Gràcies a això, el país va conèixer l’hel·lenisme, va ser escenari del desenvolupament d’un art budista barrejat amb elements grecs i hindús, sense oblidar l’arribada de l’islam, que va marcar un abans i un després en la història política, social i cultural de l’Afganistan. Perquè seria en aquesta nació, estratègicament situada a mig camí entre el món àrab-islàmic, el món indi i el món oriental, on sorgirien alguns dels imperis més gloriosos de l’islam medieval.
L’obra es divideix en set capítols en els quals el lector fa un recorregut des del passat més remot d’Afganistan passant per la conquesta persa en el s. VI aC, l’arribada d’Alexandre el Gran i de l’hel·lenisme a terres afganes, la implantació del budisme amb les civilitzacions kushan i heftalita, el canvi progressiu a l’islam, els temps dels grans regnes medievals de Ghazna i Ghur, la invasió mongola i la fundació del regne d’Afganistàn l’any 1747.
Daniel Gomà és Doctor en Història per la Universitat de Barcelona amb la tesi “Las relaciones entre China y Corea del Norte en la era de Deng Xiaoping, 1978-1997 (2006)”. Màster en Estudis Asiàtics per l’Institut d’études polítiques de Paris, ha estat investigador post-doctoral en el Weatherhead East Asian Institute, Columbia University (Nova York) i al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. La seva recerca es centra en l’àmbit de la història política i social d’Àsia-Pacífic. Ha col·laborat en nombroses publicacions col·lectives i revistes especialitzades d’àmbit nacional i internacional. És autor dels llibres “Historia de Afganistán: De los orígenes del Estado afgano a la caída del régimen talibán” i “Pekín y Pyongyang frente a frente: Las relaciones entre China y Corea del Norte en la era de Deng Xiaoping (1978-1997)”.
Avui es presenta a la Facultad de Humanidades y Artes de la Universidad Nacional de Rosario, Argentina, el llibre “Mocovíes, franciscanos y colonos de la zona chaqueña de Santa Fe (1850-2011) : el liderazgo de la mocoví Dora Salteño en Colonia Dolores”, de Gabriella Dalla Corte Caballero, professora titular de la Universitat de Barcelona i membre de TEIAA (Taller d’Estudis i Investigacions Andino-Amazònics), grup de recerca consolidat adscrit al Departament d’Antropologia Cultural, Història d’América i Africa de la Universitat de Barcelona.
El llibre parla de la repressió i persecució que van patir els indis mocovis de Colonia Dolores, un petit poble situat en l’actualitat a la província argentina de Santa Fe. La pressió exercida per les autoritats locals i els foranis va comportar la reducció de la població i la pèrdua de terres per part dels mocovis. El llibre també retrata el paper dels misioners franciscans en la història de Colonia Dolores així com el rol de la mocoví Dora Teresa Salteño, presidenta de la Comuna entre el 2001 i el 2009.
Podeu trobar més informació sobre la presentació del llibre al web de TEIAA.
La monografia que us presentem avui neix en el marc d’un projecte de col·laboració transfronterera entre La Vall de Benasc (Osca) i Bagnères-de-Luchón (França), dues localitas unides per la seva proximitat geogràfica.
Aquests llaços d’unió queden reflectits en aquest llibre, escrit en francès i castellà pels arqueòlegs i historiadors José Luis Ona i Carine Calastrenc. Aporta molta documentació textual i gràfica relacionada amb les dues localitats i amb els seus hospitals, informació recollida per la Fundación Hospital de Benasque, impulsora de l’edició.
El llibre fa un recorregut social per vuit segles d’història dels hospitals de La Vall de Benasc i Bagnères-de-Luchón a través de les excavacions arqueològiques realitzades en els camins i ports que uneixen ambdues localitats. Aquestes institucions hospitalàries, en funcionament en l’actualitat, van ser creades a l’edat mitjana i estaven situades als peus dels ports per poder oferir un refugi a tots aquells viatgers que es veiessin exposats a les inclemències del mar. Les campanyes arqueològiques han posat al descobert les nombroses localitzacions que van tenir els hospitals al llarg de la seva història i fets sorprenents com que, durant un temps, en aquestes institucions s’hi va arribar a impartir justícia.
Si hi esteu interessats, el podeu consultar en el nostre catàleg.
Avui us portem una activitat que de ben segur interessarà a molts de vosaltres. El proper dijous, 19 d’abril, a les 19:30 h, Paul Preston serà al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) per conversar amb la periodista Montserrat Armengou sobre la repressió durant la guerra civil espanyola i la immediata postguerra, tema central del seu darrer llibre El holocausto español (Debate, 2011).
L’entrada és lliure. Podeu consultar tota la informació sobre aquest esdeveniment al web del CCCB.
Avui us portem la notícia de la presentació d’un poemari escrit per un company nostre, en Santiago Subirats.
El llibre titulat “Poemes Cínics (poesia moral mínima)”, es presentarà a la Sala de la Caritat de la Biblioteca de Catalunya el proper dijous 22 de desembre a les 19:00 h. En l’acte de presentació l’autor estarà acompanyat per l’escriptora Isabel Núñez, l’editor Ramon Guitó i Pons i l’investigador i professor d’història contemporània Miquel Izard.
Hi esteu convidats!!!
Us informem que el proper dimarts 29 de novembre Agustí Alcoberro, profesor d’història moderna de la Universitat de Barcelona i director del Museu d’Història de Catalunya, presentarà a la seu del dit museu el llibre “Diplomatari de Pere el Gran”, d’Stefano M. Cingolani.
El volum, publicat per la Fundació Noguera, recull els pergamins i les cartes que es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, als fons de Cancelleria, Pergamins Pere II, Cartes Reials Diplomàtiques Pere II, i Consell de Cent, datats durant el regnat de Pere el Gran i d’altres datats del regnat de Jaume I, així com documents registrats a les Cartes Reials Diplomàtiques de Jaume I i d’Alfons II i al fons de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
L’autor de l’obra, Stefano M. Cingolani, és medievalista i doctor en filologia romànica per la Università La Sapienza. Durant la seva trajectòria professional ha treballat com a profesor associat a la Universitat de Barcelona.
A més del propi autor i del profesor Alcoberro, la presentació del llibre anirà a càrrec de Juan J. López Burniol, president de la Fundació Noguera i Tomàs de Montagut, catedràtic de dret de la Universitat Pompeu Fabra.
En el futur, podreu trobar el llibre a les prestatgeries de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història del CRAI de la UB. Mentrestant, podeu trobar altres diplomataris i obres publicades per la Fundació Noguera al nostre catàleg. També podeu accedir de forma lliure al contingut d’aquest i d’altres documents al web de la Fundació Noguera.
Avui us presentem una novetat bibliogràfica que hem incorporat recentment al fons de la nostra biblioteca. Es tracta d’un recorregut gràfic en blanc i negre per la Catalunya dels segles XIX i XX. Dirigida per Manel Risques i Corbella, professor d’Història Contemporània a la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona, consta de quatre volums a través dels quals el lector pot ser testimoni de les transformacions socials, culturals, econòmiques i polítiques dels dos darrers segles a Catalunya. L’obra fa un repàs fotogràfic i documental a dos-cents anys de la nostra història, retratant importants aconteixements històrics com la Setmana Tràgica, la Segona República, la Guerra Civil Espanyola, el Franquisme o la Transició Democràtica, i per les seves pàgines desfilen importants figures històriques com Lluís Companys, Manuel Azaña o Francesc Macià, entre d’altres. Tots ells comparteixen pàgines amb persones anònimes, retratats en diferents moments de la vida quotidiana o protagonitzant, de vegades involuntàriament, moments de la història, imatges que no estalvien la duresa de la mort així com les alegries d’una societat durament castigada per la guerra i la dictadura. Imatges procedents d’arxius de tota Catalunya, captades per prestigiosos fotògrafs com Agustí Centelles, Josep Maria Sagarra, Brangulí, Pérez de Rozas o Josep Gaspar, però també per persones anònimes, les quals, gràcies als autors, arriben ara a les mans del lector en la forma d’aquesta obra d’interès per a tots aquells apassionats de la història més recent del nostre país.
El 9 d’abril d’enguany farà 400 anys de l’ordre per la qual Felip III de Castella decretava l’expulsió dels moriscs d’Espanya. La Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història disposa d’un fons de 127 títols sobre els moriscs, encapçalament de matèria sota el qual s’agrupen totes les obres que fan referència als descendents dels musulmans andalusins que habitaven a la península Ibèrica després de la Reconquesta fins que foren expulsats a partir de 1609.
D’aquests títols n’hem volgut destacar dos, i hem triat el més antic i el més modern.
Condition sociale des morisques d’Espagne
Florencio Janer. Condition sociale des morisques d'Espagne
El primer, publicat en francès el 1859, es titula Condition sociale des morisques d’Espagne. Causes de leur expulsion, ses conséquences dans l’ordre économique et politique, fou escrit en castellà per Florencio Janer «advocat de Madrid, membre de nombroses societats científiques» i guardonat amb per la Real Academia de Historia el 1857.
Janer, a part d’advocat, era arxiver de carrera, membre del cos de facultatius d’arxivers i bibliotecaris, conservador del Real Museo de Ciencias Naturales i participà en la creació del Museo Nacional de Arqueología. També fou catedràtic a l’institut d’El Escorial.
Va escriure nombroses obres sobre temes diversos de la història d’Espanya, entre elles aquesta memòria en la qual se centra en els aspectes socials, econòmics i religiosos de l’expulsió dels moriscs, analitza la societat medieval i multicultural que s’acabà amb l’expulsió dels jueus i dels moriscs, i estudia el context polític del regnat dels Trastàmares. L’obra destaca, sobretot, per la fidelitat als documents en què basa l’estudi.
Florencio Janer. Condition sociale des morisques d’Espagne: causes de leur expulsion, ses conséquences dans l’ordre économique et politique. París: Imprimerie Centrale de Napoléon…, [1859]. 117 p.
Topogràfic: D. H. 946.0(=927) Jan — exclòs de préstec.
La expulsión de los moriscos del Reino de Aragón
Manuel Lomas. La expulsión de los moriscos del Reino de Aragón
El segon, publicat el 2008, intenta omplir un buit: la manca d’estudis exhaustius sobre el que succeí a Aragó entre setembre de 1609 (quan les primeres notícies de l’expulsió dels moriscs de València començaren a provocar alteracions a Aragó) i 1610 (quan es dóna per acabada l’expulsió dels moriscs).
L’autor es plantejà inicialment investigar l’expulsió dels moriscs de l’actual província de Terol, però ben aviat decidí ampliar la investigació a tot el territorio del Regne d’Aragó. Això li permetia estudiar l’etapa anterior al desterrament, caracteritzada per una crisi a tots els nivells (econòmica, social i política) que sacsejà la vida del regne, i centrar-se sobretot en els aspectes organitzatius de l’expulsió i la presa de decisions que caracteritzaren que aquesta es fes com es va fer.
L’autor, Manuel Lomas Cortés, és professor d’Història Moderna a la Universitat de València.
Manuel Lomas Cortés. La expulsión de los moriscos del Reino de Aragón. Política y administración de una deportación (1609-1611). Terol: Centro de Estudios Mudéjares, 2008. 358 p. ISBN 972-84-96053-31-1.
Topogràfic: 946.0(=927)”15/16″ Lom
Enllaços relacionats:
José Luis Luzón; Márcia Cardim. La internacionalización de los estudios superiores
La projecció internacional de les universitats ja es va donar a la edat mitjana sota l’ègida de l’església. L’ús del llatí com a llengua vehicular facilitava l’intercanvi d’estudiants i contribuïa a la difusió del coneixement.
Actualment, la creació d’un espai acadèmic europeu pel procés de Bolonya, amb la internacionalització dels estudis superiors i l’anglès com a llengua vehicular comuna, és, en certa manera, tornar a aquest concepte medieval.
En el cas de la Universitat de Barcelona, dintre d’aquest procés de consolidació de la internacionalització dels estudis universitaris, la seva projecció internacional s’està consolidant sobre la base de diversos factors, dels quals els autors d’aquesta obra n’analitzen els convenis internacionals vigents i els estudiants estrangers matriculats en els programes de màster i doctorat.
Els autors
José Luis Luzón és professor de la Universitat de Barcelona i coordinador del Grup MEDAMERICA, especialitzat en convenis internacionals amb altres universitats llatinoamericanes i europees.
Márcia Cardim treballa des de fa vuit anys en el Grup MEDAMERICA. Actualment fa la seva tesi doctoral sobre migracions a la República Dominicana.
José Luis Luzón; Márcia Cardim. La Internacionalización de los estudios superiores : el caso de la Universidad de Barcelona. Barcelona: Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, cop. 2008. 106 p. ISBN 9788447533244.
Topogràfic: C80/2
Més informació
- obres de José Luis Luzón o amb la seva participació a la Biblioteca
- obres al catàleg de la Biblioteca sobre:
L’autora, Clara Estrada, fa en aquest llibre una anàlisi de la llei depuradora dels funcionaris de l’administració local un cop acabada la Guerra Civil Espanyola, i en concret dels casos particulars d’en Joaquim Folch i Torres, que organitzà la salvaguarda dels Museus d’Art, en Jeroni Martorell del Servei de Monuments i Patrimoni, i n’Agustí Duran i Sanpere, cap dels arxius. Per mitjà d’aquesta anàlisi queden al descobert la xarxa de relacions i vinculacions dins del món de la intel·lectualitat catòlica catalana entre els que restaren a la rereguarda i els que entraren amb les tropes vencedores vestits de blau.
Clara Estrada: Contre els "hombres de la horda".
Clara Estrada i Campmany. Contra els «hombres de la horda» : la depuració franquista dels caps del patrimoni Històric, Artístic i Científic de la Generalitat republicana. Presentació de Manel Risques. Barcelona : Ploion, 2008. 136 p.
Topogràfic: 946.0.088 Est
