You are currently browsing the tag archive for the ‘Història Medieval’ tag.
Entre els dies 7 i 10 de novembre es celebrarà a Vic i a Girona la conferència internacional “Les catedrals catalanes en el context europeu (s. X-XII) : escenaris i escenografies”.
Els conjunts catedralicis romànics són un marc excel·lent per analitzar el panorama artístic de l’Europa meridional durant els segles X-XII. Aquest congrés, centrat en les catedrals, pretén debatre les propostes tradicionals que observen l’emergència i consolidació de l’art romànic europeu a partir de la producció dels regnes hispans i de l’àmbit septentrional francès. Un dels principals objectius d’aquesta trobada de caràcter internacional és millorar la comprensió del dinamisme creatiu dels grups catedralicis continentals, mediterranis i de la “Catalunya Vella”.
La conferència s’enmarca en el projecte de recerca “Organización funcional de los espacios en sedes episcopales de la Cataluña Vieja” (HAR2009-13211), del grup d’estudis medievals TEMPLA. Aquest grup està constituït per investigadors d’universitats, de museus i d’arxius catalans, espanyols i europeus i té la seva seu a l’Institut de Recerca Històrica (Secció SPEPC) de la Universitat de Girona.
L’acte està organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Girona i el Museu Episcopal de Vic i compta amb la col·laboració del Ministeri de Ciència i Innovació.
Enllaços relacionats
•Informació de la conferència
Avui ens complau informar-vos d’una novetat bibliogràfica que hem incorporat recentment a la biblioteca.
Sota el títol “Helenismo, budismo e Islam: historia y civilización del Afganistán antiguo y medieval”, l’obra explica la història antiga i medieval d’un país, l’Afganistan, avui dia molt present en els mitjans de comunicació, però del que solem ignorar el seu passat més remot.
Situat al cor d’Àsia, Afganistan ha estat des de temps antics el bressol de brillants civilitzacions i la cruïlla de grans cultures. Gràcies a això, el país va conèixer l’hel·lenisme, va ser escenari del desenvolupament d’un art budista barrejat amb elements grecs i hindús, sense oblidar l’arribada de l’islam, que va marcar un abans i un després en la història política, social i cultural de l’Afganistan. Perquè seria en aquesta nació, estratègicament situada a mig camí entre el món àrab-islàmic, el món indi i el món oriental, on sorgirien alguns dels imperis més gloriosos de l’islam medieval.
L’obra es divideix en set capítols en els quals el lector fa un recorregut des del passat més remot d’Afganistan passant per la conquesta persa en el s. VI aC, l’arribada d’Alexandre el Gran i de l’hel·lenisme a terres afganes, la implantació del budisme amb les civilitzacions kushan i heftalita, el canvi progressiu a l’islam, els temps dels grans regnes medievals de Ghazna i Ghur, la invasió mongola i la fundació del regne d’Afganistàn l’any 1747.
Daniel Gomà és Doctor en Història per la Universitat de Barcelona amb la tesi “Las relaciones entre China y Corea del Norte en la era de Deng Xiaoping, 1978-1997 (2006)”. Màster en Estudis Asiàtics per l’Institut d’études polítiques de Paris, ha estat investigador post-doctoral en el Weatherhead East Asian Institute, Columbia University (Nova York) i al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. La seva recerca es centra en l’àmbit de la història política i social d’Àsia-Pacífic. Ha col·laborat en nombroses publicacions col·lectives i revistes especialitzades d’àmbit nacional i internacional. És autor dels llibres “Historia de Afganistán: De los orígenes del Estado afgano a la caída del régimen talibán” i “Pekín y Pyongyang frente a frente: Las relaciones entre China y Corea del Norte en la era de Deng Xiaoping (1978-1997)”.
Sciència.cat DB és una base de dades gratuïta i d’accés obert del Centre de Documentació Ramón Llull (CDRL) de la Universitat de Barcelona (UB). El seu objectiu és facilitar informació sobre obres científiques i tècniques escrites en llengua catalana o traduïdes al català, encara poc conegudes i estudiades, des de finals del segle XIII fins a les primeres dècades del segle XVI. El recurs sistematitza la informació de diversos àmbits interconnectats: obres; manuscrits; impresos; documents; persones; llocs; bibliografia; temes i vocabulari. Abans d’iniciar qualsevol consulta heu de registrar-vos.
La realització de la base de dades, que forma part del projecte Sciencia.cat, ha estat dirigida per Lluís Cifuentes, professor agregat de la Universitat de Barcelona, i Antònia Carré, ambdós membres del CDRL i de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). La informació que ofereix sobre el patrimoni cultural, científic i tècnic català es pot complementar amb la consulta d’altres iniciatives del grup Narpan, en el camp de les humanitats digitals, com ara Translat DB, Eiximenis DB, Llull DB, o la futura Arnau DB. L’investigador també pot consultar les bases de dades BITECA, sobre textos medievals en català, i MCEM, sobre manuscrits moderns d’origen català. Els primers llibres impresos es recullen als catàlegs del patrimoni bibliogràfic català, valencià i espanyol. Els registres de Sciència.cat DB inclouen enllaços a aquestes i altres bases de dades que no formen part de l’entorn Narpan DB.
L’Espai Narpan, coordinat per Sadurní Martí i Miriam Cabré, dóna accés (des de juny de 2003) als materials de l’equip d’investigació del Grup de Recerca Consolidat “Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana” (2009 SGR 1261), dirigit per Lola Badia, Catedràtica de Filologia Catalana de la UB, i amb membres de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona.
En aquesta ocasió ens fem ressò de diversos congressos i jornades d’història que se celebraran durant el proper mes de juliol.
La Universidad del País Vasco, acull, del 2 al 4 de juliol, el II Kongresua Galeusca-Historia, que reuneix historiadors i historiadores de Catalunya, Galícia i el País Basc. Enguany el tema del Congrés és “Naciones en el Estado-nación: la formación cultural y política de naciones en la Europa contemporánea”, el qual s’articularà entorn de tres línies temàtiques:
1. Assemblees representatives i Parlaments (segles XVI-XXI): Trajectòria i biografies de parlamentaris i personal de les institucions representatives
2. Biografies intel·lectuals, microbiografía de personalitats amb carisma. Relats i historiografies
3. Realitats transfrontereres de Galícia, Euskadi-Euskal Herria i Catalunya-Països Catalans
En el Congrés hi participaràn Teresa Abelló, Carles Santacana i Agustí Colomines, professors del Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la UB, Giovanni Cattini, membre de GEHCI, grup de recerca consolidat de la UB, i Agustí Alcoberro, professor del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Consulteu el programa del Congrés.
I a la província de Lleida:
Per tercer any consecutiu se celebraran les III Jornades d’Història Monestir de les Avellanes, que tindran lloc els dies 2 i 3 de juliol a l’Abadia de Santa Maria de les Avellanes, a Bellpuig. Amb el títol “L’espai sagrat al món monàstic medieval “, les Jornades reuniran acadèmics i especialistes de tot el món per tal d’entendre la relació existent entre l’espai sagrat i la vida monàstica a l’Europa medieval. Les Jornades comptaran amb la participació de Blanca Garí, professora del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Si voleu més informació, podeu consultar el programa de les Jornades.
I Balaguer acollirà els dies 4,5 i 6 de juliol el XVIIè Curs d’estiu de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell, amb el títol “Ruptura i legitimació dinàstica a l’Edat Mitjana”, en el que es volen debatre i entendre les raons de les ruptures i els arguments per a la legitimació dinàstica en l’època medieval. En el curs hi participaran especialistes i docents d’universitats d’arreu del món, entre els quals destaquem Antoni Riera Melis i Prim Bertran, ambdós professors del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Per a més informació consulteu el programa del curs.
Esperem que aquests congressos i jornades siguin del vostre interès.
El desembre passat es va produir el traspàs de l’historiador Frederic Udina i Martorell (Barcelona, 1914-2011), important medievalista, catedràtic de la UB i primer degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.
Autor d’una extensa bibliografia, també va fundar i dirigir revistes tant importants en la seva especialitat com “Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad”, “Miscellanea Barcinonensia”, “Medievalia” i “Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi”.
Cal destacar que durant la seva dilatada trajectòria professional Frederic Udina va ser director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, sobre el qual va versar la seva tesi doctoral, i del Museu d’Història de Barcelona a més d’ostentar diferents càrrecs de responsabilitat en diverses institucions culturals d’arreu del país.
Lleida es converteix durant els mesos de juny i juliol en la ciutat medievalista per excel•lència en acollir diversos congressos i jornades relacionats amb aquesta època de la història.
Entre el 28 de juny i l’1 de juliol reputats medievalistes d’arreu del món es reuniran a la Universitat de Lleida en la 1a edició de l’International Medieval Meeting. La trobada, pionera a nivell internacional, s’articularà entorn a sis congressos especialitzats en història medieval, història de l’art, arqueologia, literatura i llenguatge i investigació i divulgació de l’Edat Mitjana. Es tractaran temes com la promoció del patrimoni històric i l’aplicació de les tecnologies a les humanitats, entre d’altres. També s’oferiran interessants oportunitats per publicar i difondre recerques així com presentacions de publicacions i de treballs d’investigació diversos. Podreu trobar tota la informació consultant el programa dels congressos.
També en el mes de juliol se celebraran a la província de Lleida dues trobades més:
A l’Abadia de Santa Maria de les Avellanes, a Bellpuig, tindran lloc les II Jornades d’Història Monestir de les Avellanes amb el títol “El monacat femení a l’Europa Medieval” que se celebraran els dies 4 i 5 de juliol i que reunirà a acadèmics de tot el món especialitzats en la vida de les religioses a l’Europa medieval. Per a més informació, podeu consultar el programa de les jornades.
I Balaguer acollirà els dies 6, 7 i 8 de juliol el XVIè Curs d’estiu Comtat d’Urgell amb el títol “El mercat: un món de contactes i intercanvis”, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, que tractarà sobre el mercat i l’intercanvi comercial a l’Edat Mitjana. Per a més informació consulteu el programa.
En tots ells hi participaran professors i investigadors de la Universitat de Barcelona, dels quals podem destacar, entre d’altres, Prim Bertran, Teresa Vinyoles, Gerard Marí, José Ignacio Padilla i Antoni Riera, tots ells professors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
Si voleu més informació, a les biblioteques del CRAI de la UB trobareu bibliografia sobre història medieval, monaquisme i el comerç en l’edat mitjana.
La Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història del CRAI de la UB organitza una exposició sobre la figura de Manuel Riu i Riu (1929-2011), catedràtic d’Història Medieval de la Universitat de Barcelona, qui ens va deixar a començaments d’aquest any.
Llicenciat en Filosofia i Lletres (1961), el Dr. Riu es va especialitzar en Història i Arqueologia Medieval, sent deixeble de noms tant importants com Jaume Vicens i Vives i Alberto del Castillo. La seva tesis doctoral Las comunidades religiosas del antiguo Obispado de Urgel és un referent dels estudis sobre el monaquisme i l’església a Catalunya.
Va iniciar la seva tasca com a professor a la Universidad de Granada (1966-1969), però va ser a la Universitat de Barcelona on va desenvolupar la major part de la seva activitat docent (1969-1999).
També va destacar en el camp de l’Arqueologia Medieval, on va aplicar mètodes i tècniques arqueològiques innovadores.
Al llarg de la seva vida professional el Dr. Riu va col·laborar amb diverses institucions culturals, entre elles l’Institut d’Estudis Catalans i la Reial Acadèmia de Bones Lletres, de la qual era membre, i va ser director de l’Índice Histórico Español (1976-1990), fundat per Jaume Vicens i Vives. L’any 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya en reconeixement al seu prestigi professional com a medievalista.
La seva extensa bibliografia, va ser autor d’una vintena de llibres i de sis-cents cinquanta treballs de síntesi i investigació històrica i arqueològica referents a la història eclesiàstica i socioeconòmica i a la vida quotidiana a la Catalunya medieval, recull obres a títol individual i també de col·lectives, algunes tant importants com Catalunya carolíngia i Catalunya romànica. També va codirigir les revistes Quaderns d’estudis medievals i Acta historica et archaeologica mediaevalia.
L’exposició recull una trentena d’algunes de les obres més importants del Dr. Riu. Podeu visitar-la al vestíbul de la Biblioteca durant tot el mes de juny. Es complementa amb una pàgina web que hem elaborat amb motiu de l’event, on podreu trobar més informació sobre la vida i l’obra d’aquest prolífic professor emèrit:
http://www.bib.ub.edu/biblioteques/filosofia-geografia-historia/expos/manuel-riu/
La biblioteca ha comptat amb la col·laboració de l’Arxiu Històric de la UB en l’elaboració de l’exposició. Podeu veure la notícia al respecte a la pàgina web de Gestió Documental i Arxiu.
blocfgh.wordpress.com 