You are currently browsing the tag archive for the ‘Història contemporània’ tag.

Memòria_col·lectivaMaurice Halbwachs, sociòleg francès, va definir el concepte de memòria col·lectiva com “el procés social de reconstrucció del passat viscut i experimentat per un determinat grup, comunitat o societat.” Es tracta d’un concepte interdisciplinari on la història, la psicologia, el dret, l’art i la filosofia  aporten els seus punts de vista per arribar a una comprensió més profunda dels fets.

Recopilar i preservar la memòria d’aquells als qui no s’ha donat veu és una tasca àrdua, però compensadora. Ho saben bé totes aquelles persones, entitats i col·lectius que hi treballen. Des de la biblioteca, volem aportar el nostre granet de sorra i per això hem creat una secció sobre la memòria col·lectiva.

Aquesta secció la podeu trobar a la planta +1 de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història del CRAI de la UB, al topogràfic 930.4. Recull tot tipus de materials d’aquesta temàtica, bàsicament monografies, en suport paper i electrònic, sobre la memòria col·lectiva a nivell local, estatal i internacional. La nostra intenció és anar ampliant progressivament aquest fons de forma constant amb l’assessorament de professors, investigadors i els suggeriments dels nostres usuaris.

En la creació d’aquesta nova secció hem comptat amb l’ajut del professor Ricard Vinyes, catedràtic d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i especialista en el tema. El professor Vinyes és autor de nombrosos articles i llibres. El seu treball d’investigació s’ha desenvolupat entorn a l’articulació cultural i política dels moviments socials europeus, l’anàlisi de la violència política a l’època franquista, i les polítiques públiques de gestió de la memòria a Europa i Amèrica.

Memòria col·lectiva, com a matèria, al catàleg del CRAI de la UB

Ricard Vinyes, com autor, al catàleg del CRAI de la UB

Maurice Halbwachs, com autor, al catàleg del CRAI de la UB

atlesdelcatalanismeUs comuniquem que ha arribat a la biblioteca “L’atles del catalanisme”, una obra editada per Enciclopèdia Catalana i dirigida  pel Catedràtic d’Història Contemporània de la UB Jordi Casassas i Ymbert

L’obra fa un recorregut del catalanisme, que no de la història de Catalunya, durant els darrers dos-cents anys des d’una perspectiva plural, no només política, sinó tenint en compte totes les manifestacions que han ajudat a forjar la identitat catalana i que han mantingut el moviment viu durant tot aquest temps.

Un equip de professionals dirigit per Jordi Casassas, especialitzats en els segles XVIII, XIX i XX, ha treballat durant dos anys en aquesta obra.  La tesi inicial de l’obra és que si el catalanisme ha resistit no ha estat només per la política, que hi ha estat, sinó perquè “hi ha hagut un país al darrere que ha manifestat la seva identitat d’una manera persistent, clandestina i anònima.”

L’obra conté dos-cents mapes, quatre-centes fotografies i cent cinquanta unitats temàtiques i s’adreça no només com a obra de referència pels especialistes sinó que conté textos il·lustratius adreçats al públic en general.

Enllaços relacionats:

Jordi Casassas, com autor, al catàleg de les biblioteques del CRAI

Catalanisme, com a matèria, al catàleg de les biblioteques del CRAI

Vídeo al telenotícies de TV3

Els dies 8, 15, 22 i 29 de novembre la Fundació Joan Maragall i el Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona organitzen un cicle de conferències sobre història contemporània.

A la llum de les transformacions ocurregudes a les darreries del s. XX, els conferenciants ens proposen una nova mirada sobre el s. XXI des de quatre punts de vista diferents però molt relacionats: les crisis econòmiques, els canvis geopolítics posteriors a la Segona Guerra Mundial, els canvis culturals del s. XX i l’evolució de l’Església després del Concili Vaticà II.

Les conferències, coordinades pel Dr. Jaume Dantí, professor del Departament d’Història moderna de la Universitat de Barcelona, seran a càrrec  de Jordi Catalan, catedràtic de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB, Antoni Segura i Jordi Casassas, ambdós catedràtics del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i de Juan María Laboa, professor  d’història eclesiàstica de la Universidad Pontificia de Comillas.

Les conferències són gratuïtes i tindran lloc a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona entre les 19h i les 20:30 h.

Enllaços relacionats:

Jaume Dantí, com autor al catàleg del CRAI de la UB

Jordi Catalan, com autor al catàleg del CRAI de la UB

Antoni Segura, com autor al catàleg del CRAI de la UB

Jordi Casassas, com autor al catàleg del CRAI de la UB

Juan María Laboa, com autor al catàleg del CRAI de la UB

Programa de les conferències

Tenim el plaer d’anunciar-vos dues noves incorporacions al fons de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. Es tracta de dues novetats escrites per dos professors de la facultat: Miquel Izard, americanista, professor emèrit de la Universitat de Barcelona, i Manel Risques Corbella, professor d’Història Contemporània també a la dita universitat.

A “Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros: el inverosímil verano del 36 en Cataluña”, publicat per l’editorial Virus, Miquel Izard fa una radiografia dels sis primers mesos de la revolució social a Catalunya. A partir de les notícies de l’época i de la documentació escrita pels seus protagonistes i també per observadors de tota condició política, procedent en bona part dels fons de la Biblioteca del Pavelló de la República, l’autor explica com obrers i pagesos d’arreu de Catalunya van sortir als carrers per combatre el feixisme amb la motivació de construir una societat basada en la llibertat i la justícia social.

“L’estat a Barcelona: ordre públic i governadors civils”, de Manel Risques, publicat per l’editorial Base, repassa la figura dels governadors civils, des de la seva creació fins a la supressió dels mateixos. Els governadors civils van ser un càrrec polític creat al segle XIX, encarregat de garantir l’estabilitat del govern central a les províncies. La seva autoritat estava subordinada al capità general. La seva figura va marcar l’evolució de l’Estat espanyol cap a una estructura centralitzada i militaritzada, excloent i poc integradora. El franquisme reforçà la institució, i en radicalitzà el seu contingut centralitzador i repressiu.

Totes dues novetats podeu consultar-les a través del catàleg de les biblioteques del CRAI de la UB.

En aquesta ocasió ens fem ressò de diversos congressos i jornades d’història que se celebraran durant el proper mes de juliol.

La Universidad del País Vasco, acull, del 2 al 4 de juliol, el II Kongresua Galeusca-Historia, que reuneix historiadors i historiadores de Catalunya, Galícia i el País Basc. Enguany el tema del Congrés és “Naciones en el Estado-nación: la formación cultural y política de naciones en la Europa contemporánea”, el qual s’articularà entorn de tres línies temàtiques:

1. Assemblees representatives i Parlaments (segles XVI-XXI): Trajectòria i biografies de parlamentaris i personal de les institucions representatives
2. Biografies intel·lectuals, microbiografía de personalitats amb carisma. Relats i historiografies
3. Realitats transfrontereres de Galícia, Euskadi-Euskal Herria i Catalunya-Països Catalans

En el Congrés hi participaràn Teresa Abelló, Carles Santacana i Agustí Colomines, professors  del  Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la UB,  Giovanni Cattini, membre de GEHCI, grup de recerca consolidat de la UB, i Agustí Alcoberro, professor del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Consulteu el programa del Congrés.

I a la província de Lleida:

Per tercer any consecutiu se celebraran les III Jornades d’Història Monestir de les Avellanes, que tindran lloc els dies 2 i 3 de juliol a l’Abadia de Santa Maria de les Avellanes, a Bellpuig. Amb el títol “L’espai sagrat al món monàstic medieval “, les Jornades reuniran acadèmics i especialistes de tot el món per tal d’entendre la relació existent entre l’espai sagrat i la vida monàstica a l’Europa medieval. Les Jornades comptaran amb la participació de Blanca Garí, professora del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Si voleu més informació, podeu consultar el programa de les Jornades.

I Balaguer acollirà els dies 4,5 i 6 de juliol el XVIIè Curs d’estiu de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell, amb el títol “Ruptura i legitimació dinàstica a l’Edat Mitjana”, en el que es volen debatre i entendre les raons de les ruptures i els arguments per a la legitimació dinàstica en l’època medieval. En el curs hi participaran especialistes i docents d’universitats d’arreu del món, entre els quals destaquem Antoni Riera Melis i Prim Bertran, ambdós professors del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Per a més informació consulteu el programa del curs.

Esperem que aquests congressos i jornades siguin del vostre interès.

cartell de la jornadaAvui us informem d’una jornada en homenatge a l’historiador menorquí Gabriel Cardona, organitzada pel Centre d’Estudis Històrics Internacionals  (CEHI) i el Grup de Recerca i Anàlisi del Món Actual (GRANMA) de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració, entre d’altres, del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i Recerca (AGAUR).

Amb el nom “Soldats, bombes i fusells. Una història militar del segle XX. Homenatge al professor Gabriel Cardona”, la jornada vol fer una reflexió entorn al paper que la historia militar té en la construcció de la historia contemporània a través de l’anàlisi dels grans conflictes armats del segle XX. L’acte d’homenatge comptarà amb professors i especialistes de diverses universitats d’arreu del món i també de la Universitat de Barcelona, entre els que podem destacar Joan Villarroya o Antoni Segura.

L’esdeveniment tindrà lloc el dimecres 18 d’abril a l’Aula Magna de la Facultat de Filosofia, Geografia i Història de la UB, entre les 9h i les 20 h.

Si voleu ampliar la informació, podeu consultar el programa de la jornada.

Avui portem una proposta que, estem segurs, us agradarà. Es tracta del Documental del mes, una iniciativa que pretén acostar el gènere documental al màxim nombre d’espectadors possible i incrementar la presència del documental europeu a les pantalles cinematogràfiques.

Amb aquesta finalitat el primer dijous de cada s’estrena un documental de temàtica i procedència diversa a quaranta ciutats de Catalunya, el País Valencià, Illes Balears i la resta de l’Estat espanyol.

Els documentals es projecten en V.O. subtitulada al català o al castellà depenent de la parla del territori on s’ exhibeixin.

La selecció dels documentals la realitza un comitè de Parallel 40, productora nascuda en el marc del projecte europeu CinemaNet Europa, l’any 2004.

Aquest mes de gener es projectarà “Tahrir 2011”, el primer documental projectat a Egipte després de la caiguda de Hosni Mubàrak, que retrata la història d’una revolució gestada en el context de les xarxes socials. La pel·lícula està dirigida per Tamer Ezzat, Ayten Amin i Amr Salama, tres joves directors amb una reconeguda experiència en la direcció de documentals i cinema de ficció i participants actius dels fets que expliquen al seu film.

Si esteu interessats, podreu trobar més informació aquí.

Gomà, Daniel. "Historia de Afganistán : de los orígenes del estado afgano a la caída del régimen talibán"

Gomà, Daniel. "Historia de Afganistán : de los orígenes del estado afgano a la caída del régimen talibán"

“Historia de Afganistán. De los orígenes del Estado afgano a la caída del régimen talibán”, és el títol del llibre que Daniel Gomà, investigador del Departament d’Història Contemporània de la UB, va presentar ahir a la seu de la Casa Àsia.

L’Afganistan és una de les nacions més desconegudes del món, i alhora es tracta d’un país extremadament complex en el qual coincideixen múltiples ètnies. El llibre de Gomà té com a objectiu analitzar el passat i el present de l’Afganistan, partint dels seus inicis com a estat fins a la caiguda del règim talibà i la situació actual. Els primers capítols tracten de la diversitat de la població afganesa i del paper que hi té l’islam.

Els altres capítols segueixen una seqüència cronològica. Així, el llibre es remunta a l’època en què la monarquia va buscar consolidar l’estat (entre 1880 i 1933), i continua amb les reformes que es van dur a terme fins als anys70. Acontinuació, s’analitza la revolució comunista i la invasió soviètica, així com la resistència que sorgeix contra aquest règim amb el suport d’Estats Units i el Pakistan. D’aquesta manera, s’arriba als últims capítols de la història, en què s’incideix sobre el règim talibà i la repressió que va exercir, i que es va fer palesa especialment sobre la població femenina.

L’obra dedica un capítol al paper de l’Afganistan en el context internacional dels anys noranta, amb l’anàlisi de les posicions adoptades pel Pakistan, l’Iran i Rússia, i les d’altres potències que també hi van influir, com ara la Xina, els Estats Units, el món àrab o l’Índia. Finalment, es tanca amb el relat de la caiguda del règim talibà a causa de la intervenció angloamericana i la instauració del règim actual, que en teoria és democràtic però que, segons Gomà, «a la pràctica li manquen els aspectes bàsics de la democràcia».

Els propers 16 i 17 de desembre es celebrarà a Barcelona el Seminari “Els intel·lectuals davant dels reptes dels anys seixanta”. Organitzat pel Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI), aquest Seminari vol ser un fòrum de debat i de reflexió sobre el paper i la influència dels intel·lectuals de la dècada dels anys seixanta, en una època marcada pel pensament únic dictatorial, pels canvis socials en el país i pels moviments culturals sorgits arreu del món, i en la que es van establir les bases de les idees que van fer possible la Transició i la consolidació de la democràcia espanyola.

Els debats del Seminari tindran lloc en dues seus, la Universitat de Barcelona i l’Ateneu Barcelonès, i en ells hi participaran Jordi Casassas Ymbert, Jordi Gràcia i Carles Santacana, tots ells professors de la Universitat de Barcelona, i historiadors procedents de diferents universitats catalanes i espanyoles, com ara Albert Balcells, Giaime Pala, Ignacio Peiró o Javier Muñoz Soro, entre d’altres.

GEHCI (Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals) és un grup de recerca orientat cap a l’estudi de la història cultural de la Catalunya contemporània, que treballa en la construcció d’un espai de reflexió historiogràfica, de debat i de recerques sobre temes d’història cultural. Va ser creat l’any 1989 i està dirigit per Jordi Casassas Ymbert, catedràtic del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. A més dels seus nombrosos projectes de recerca, el grup publica la revista “Cercles: revista d’història cultural” amb l’objectiu de fer difusió de les recerques dels membres del grup i potenciar el coneixement de l’àmplia la producció científica espanyola i d’altres països, impulsant la interdisciplinarietat i l’intercanvi entre diferents grups de recerca.

Si voleu més informació sobre el Seminari, consulteu el seu programa.

Del 30 de novembre a l’1 de desembre d’enguany la ciutat de Barcelona es converteix en la protagonista del XII Congrés d’Història de Barcelona titulat “Historiografia barcelonina. Del mite a la comprensió”, en el qual es tractarà de dilucidar el paper de la ciutat en la història així com la seva influència social i política, tot revisant les darreres tendències en investigació contemporània.

En el Congrés s’hi exposaran un total de vuit ponències, organitzades en cinc àmbits temàtics: Escriptura, Figuracions, Episodis, Espai i Gent, i diverses comunicacions resultat del treball de destacats especialistes i investigadors, entre els quals podem trobar a Mireia Freixa, Núria F. Rius, Laura García Sánchez i Fàtima López Pérez, integrants totes elles de GRACMON,  Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis, grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya, vinculat al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona que investiga sobre la història de l’art, de l’arquitectura i del disseny en el món contemporani.

El Congrés, que tindrà lloc a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona,  s’emmarca en les activitats organitzades pel Seminari d’Història de Barcelona i és el darrer d’un seguit de congressos que es venen celebrant des de l’any 1982. Si voleu ampliar la informació,  consulteu el programa al web de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.

Join 183 other followers

Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

RSS Novetats al CRAI de la UB

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

Publicacions dels nostres docents

Exposicions

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons