You are currently browsing the tag archive for the ‘congressos’ tag.
Si el juny passat ens feiem ressó de la celebració del Segon Congrés Galeusca-Història, en aquesta ocasió us informem que ja podeu consultar a través del catàleg de les biblioteques del CRAI de la UB les actes de la Primera Trobada Galeusca d’Historiadors i Historiadores que es van celebrar els dies 10 i 11 de desembre de 2010 al Museu d’Història de Catalunya.
El text, coordinat per Agustí Alcoberro i Giovanni Cattini, professors de la Universitat de Barcelona, es pot consultar íntegre en el següent enllaç.
En aquesta ocasió ens fem ressò de diversos congressos i jornades d’història que se celebraran durant el proper mes de juliol.
La Universidad del País Vasco, acull, del 2 al 4 de juliol, el II Kongresua Galeusca-Historia, que reuneix historiadors i historiadores de Catalunya, Galícia i el País Basc. Enguany el tema del Congrés és “Naciones en el Estado-nación: la formación cultural y política de naciones en la Europa contemporánea”, el qual s’articularà entorn de tres línies temàtiques:
1. Assemblees representatives i Parlaments (segles XVI-XXI): Trajectòria i biografies de parlamentaris i personal de les institucions representatives
2. Biografies intel·lectuals, microbiografía de personalitats amb carisma. Relats i historiografies
3. Realitats transfrontereres de Galícia, Euskadi-Euskal Herria i Catalunya-Països Catalans
En el Congrés hi participaràn Teresa Abelló, Carles Santacana i Agustí Colomines, professors del Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la UB, Giovanni Cattini, membre de GEHCI, grup de recerca consolidat de la UB, i Agustí Alcoberro, professor del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Consulteu el programa del Congrés.
I a la província de Lleida:
Per tercer any consecutiu se celebraran les III Jornades d’Història Monestir de les Avellanes, que tindran lloc els dies 2 i 3 de juliol a l’Abadia de Santa Maria de les Avellanes, a Bellpuig. Amb el títol “L’espai sagrat al món monàstic medieval “, les Jornades reuniran acadèmics i especialistes de tot el món per tal d’entendre la relació existent entre l’espai sagrat i la vida monàstica a l’Europa medieval. Les Jornades comptaran amb la participació de Blanca Garí, professora del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Si voleu més informació, podeu consultar el programa de les Jornades.
I Balaguer acollirà els dies 4,5 i 6 de juliol el XVIIè Curs d’estiu de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell, amb el títol “Ruptura i legitimació dinàstica a l’Edat Mitjana”, en el que es volen debatre i entendre les raons de les ruptures i els arguments per a la legitimació dinàstica en l’època medieval. En el curs hi participaran especialistes i docents d’universitats d’arreu del món, entre els quals destaquem Antoni Riera Melis i Prim Bertran, ambdós professors del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Per a més informació consulteu el programa del curs.
Esperem que aquests congressos i jornades siguin del vostre interès.
Del 7 al 11 de maig tindrà lloc a Bogotà (Colòmbia), el “XII Coloquio Internacional de Geocrítica“, que aquest any porta per títol “Independencias y construcción de estados nacionales: poder, territorialización y socialización, siglos XIX-XX“. Aquest congrès es ve celebrant anualment des de 1999 en el marc dels Col·loquis Internacionals de Geocrítica, i està dirigit per Horacio Capel, professor emèrit del Departament de Geografia Humana.
Geocrítica és un programa intel·lectual desenvolupat a la Universitat de Barcelona, que va nèixer l’any 1976 amb la intenció d’estimular la renovació de l’ensenyament i la recerca de la geografia i les ciències socials. Durant el període de temps en què va perllongar la seva activitat (1976-1994), la revista “Geo crítica. Cuadernos críticos de geografía humana” va tenir una gran difusió i influència tant a la península Ibèrica com als països llatinoamericans.
Des de 1996 es va constituir el portal Geocrítica, que recull a més de la col·lecció completa de la revista “Geo crítica“, les següents publicacions periòdiques:
- Aracne. Revista de recursos en Internet sobre Geografía y Ciencias Sociales
- Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales
- Scripta Nova. Revista Electrónica de Geografía y
Ciencias Sociales - Scripta Vetera. Edición Electrónica de Trabajos Publicados sobre Geografía y Ciencias Sociales.
Durant aquest any 2012 l’Institut Cartogràfic de Catalunya commemora el seu 30è aniversari, i durant aquest temps està desenvolupant una sèrie de serveis de molta utilitat per a la seva comunitat d’usuaris.
Per una banda, la Cartoteca Digital s’ha actualitzat amb la millora en la cerca, la visualització dels continguts, la possibilitat de comentar, puntuar i etiquetar imatges, així com de crear alertes RSS per estar al dia de les actualitzacions en les col·leccions. Aquesta nova versió permetrà també ben aviat, posar a disposició dels usuaris eines per a georeferenciar un miler de documents cartogràfics de les col·leccions de la Cartoteca, cosa que permetrà enriquir les descripcions geogràfiques amb l’assignació de les coordenades aportades pels usuaris.
Per altra banda, recentment s’ha posat en funcionament la Infraestructura de Dades Espacials en imatges satèl·lit d’Observació de la Terra (IDE-OT), un geoportal que té per objectiu donar una major difusió a les imatges satèl·lits sobre Catalunya existents al fons de que disposa l’ICC. S’hi poden trobar imatges obtingudes pels satèl·lits LANDSAT i SPOT entre els anys 1972 i 2011, descrites i catalogades d’acord amb l’estàndard marcat per l’ISO 19115 de metadades de la informació geogràfica.
Dins l’Infraestructura de Dades de Catalunya (IDEC), també s’ha posat en funcionament la Plataforma de Recursos de Geoinformació (PRG), un espai web a disposició, actualment, de les administracions públiques, on es reuneixen diverses funcionalitats per a utilitzar, mitjançant el navegador web de l’usuari, l’extens inventari de geoinformació disponible a la xarxa IDEC.
A més, l’Institut Cartogràfic de Catalunya organitza conjuntament amb el Grup de cartotecaris de LIBER, la 18a Conferència del grup que tindrà lloc a Barcelona el dimars 17 i dimecres 18 d’abril de 2012. A continuació d’aquest congrés, l’Institut Cartogràfic de Catalunya i la International Cartographic Association, han organitzat el 7è Workshop ICA: Digital Approaches to Cartographic Heritage, que tindrà lloc el dijous 19 i divendres 20 d’abril de 2012 al mateix Institut Cartogràfic de Catalunya.
Els propers 16 i 17 de desembre es celebrarà a Barcelona el Seminari “Els intel·lectuals davant dels reptes dels anys seixanta”. Organitzat pel Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI), aquest Seminari vol ser un fòrum de debat i de reflexió sobre el paper i la influència dels intel·lectuals de la dècada dels anys seixanta, en una època marcada pel pensament únic dictatorial, pels canvis socials en el país i pels moviments culturals sorgits arreu del món, i en la que es van establir les bases de les idees que van fer possible la Transició i la consolidació de la democràcia espanyola.
Els debats del Seminari tindran lloc en dues seus, la Universitat de Barcelona i l’Ateneu Barcelonès, i en ells hi participaran Jordi Casassas Ymbert, Jordi Gràcia i Carles Santacana, tots ells professors de la Universitat de Barcelona, i historiadors procedents de diferents universitats catalanes i espanyoles, com ara Albert Balcells, Giaime Pala, Ignacio Peiró o Javier Muñoz Soro, entre d’altres.
GEHCI (Grup d’Estudi d’Història de la Cultura i dels Intel·lectuals) és un grup de recerca orientat cap a l’estudi de la història cultural de la Catalunya contemporània, que treballa en la construcció d’un espai de reflexió historiogràfica, de debat i de recerques sobre temes d’història cultural. Va ser creat l’any 1989 i està dirigit per Jordi Casassas Ymbert, catedràtic del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. A més dels seus nombrosos projectes de recerca, el grup publica la revista “Cercles: revista d’història cultural” amb l’objectiu de fer difusió de les recerques dels membres del grup i potenciar el coneixement de l’àmplia la producció científica espanyola i d’altres països, impulsant la interdisciplinarietat i l’intercanvi entre diferents grups de recerca.
Si voleu més informació sobre el Seminari, consulteu el seu programa.
Del 30 de novembre a l’1 de desembre d’enguany la ciutat de Barcelona es converteix en la protagonista del XII Congrés d’Història de Barcelona titulat “Historiografia barcelonina. Del mite a la comprensió”, en el qual es tractarà de dilucidar el paper de la ciutat en la història així com la seva influència social i política, tot revisant les darreres tendències en investigació contemporània.
En el Congrés s’hi exposaran un total de vuit ponències, organitzades en cinc àmbits temàtics: Escriptura, Figuracions, Episodis, Espai i Gent, i diverses comunicacions resultat del treball de destacats especialistes i investigadors, entre els quals podem trobar a Mireia Freixa, Núria F. Rius, Laura García Sánchez i Fàtima López Pérez, integrants totes elles de GRACMON, Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis, grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya, vinculat al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona que investiga sobre la història de l’art, de l’arquitectura i del disseny en el món contemporani.
El Congrés, que tindrà lloc a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, s’emmarca en les activitats organitzades pel Seminari d’Història de Barcelona i és el darrer d’un seguit de congressos que es venen celebrant des de l’any 1982. Si voleu ampliar la informació, consulteu el programa al web de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Els pròxims dies 25 i 26 de novembre tindrà lloc al Museu d’Història de Catalunya de Barcelona el Congrés Catalunya i Itàlia. Memòries creuades, experiències comunes. Feixisme i antifeixisme des de la Guerra Civil i fins a la Transició (1936-1977). Aquestes jornades es constitueixen com un diàleg per contribuir a la construcció de les memòries democràtiques de tots dos països, Catalunya i Itàlia, per cercar l’enfortiment mutu en l’articulació dels necessaris camins de memòria dins l’àmbit europeu compartit.
El Congrés està organitzat pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i l’Associació AltraItalia de Barcelona. Hi participen alguns professors del Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història com Joan Villarroya, Giovanni Cattini i Paola Lo Cascio. Disposeu del programa complet de les jornades al web del Museu d’Història de Catalunya.
Del 6 al 9 de Setembre es celebra el XII Congrés de la Federación de Asociaciones de Antropologia del Estado Espanyol (F.A.A.E.E.). Organitzat per la Associación de Antropologia de Castilla y León “Michael Kenny”, té lloc a la Universitat de Lleó.
La transformació de l’objecte d’investigació en l’Antropologia ha imposat una revisió de mètodes i enfocaments. L’estadi actual d’aquest procés és el que té a veure amb amb la “deslocalització” dels sabers, que no poden ser estudiats en relació amb comunitats o territoris concrets. Als reptes que planteja la comprensió d’aquesta mobilitat, els antropòlegs han respost revisant les formes clàssiques de fer etnografia. Això exigeix posar a prova els plantejaments teòrics i metodològics i un esforç per repensar els temps i els llocs.
Fan aportacions al congrés diversos professors i membres del Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica, que podeu veure amb detall al programa del congrés. Volem esmentar alguns simpòsiums coordinats per representants de la nostra facultat. La professora Cristina Larrea Killinger (UB, Institut Català d’Antropologia ICA) coordina el simposi “Horizontes de la antropología del y para el desarrollo en el Estado español”; Llorenç Prats (UB, ICA) “Turismo, patrimonio e identidad. Un intercambio narrativo”; Irene Sabaté (UB, Fundació Bosch i Gimpera) i Mikel Aramburu (UB) “La vivienda desde una perspectiva antropológica”; Sandra Santos Fraile (UB, ICA) “El sentido de la antropología hoy: Responsabilidades, dilemas y acciones”; Camila del Mármol (UB) “Hacia la inmaterialidad del patrimonio. política, cultura y conflicto en la producción del patrimonio inmaterial”;
També alguns equips i grups de recerca de la UB presenten diverses comunicacions a aquest congrés. Entre d’altres destaquem les del Grup de Recerca sobre l’Exclusió i el Control Socials (GRECS) als simposis: “Ciudades y ciudadanía: entre el escaparate global y la experiencia del lugar” i “Religiones en movimiento. Deslocalización, transnacionalidad y neoetnicidad entre las comunidades musulmanas en España”. El “Grup de Treball sobre Institucions i Transmissió Cultural” al simposi “El sentido de la antropología hoy: Responsabilidades, dilemas y acciones”. El Grup d’Estudis sobre Reciprocitat a la mesa de debat “La vivienda desde una perspectiva antropológica”. D’altra banda, l’Observatori de l’Alimentació (ODELA, Parc científic) i el Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia) són presents al simposi “Antropología de la alimentación: Espacios, memorias, paisajes”. I el grup d’antropología del MIP Consortium (Centre de Recerca em Salut Internacional de Barcelona CRESIB, Hospital Clínic) al simposi “De la medicina popular a la atención primaria: El pluralismo asistencial y la antropología médica española”
Enllaços relacionats
Lleida es converteix durant els mesos de juny i juliol en la ciutat medievalista per excel•lència en acollir diversos congressos i jornades relacionats amb aquesta època de la història.
Entre el 28 de juny i l’1 de juliol reputats medievalistes d’arreu del món es reuniran a la Universitat de Lleida en la 1a edició de l’International Medieval Meeting. La trobada, pionera a nivell internacional, s’articularà entorn a sis congressos especialitzats en història medieval, història de l’art, arqueologia, literatura i llenguatge i investigació i divulgació de l’Edat Mitjana. Es tractaran temes com la promoció del patrimoni històric i l’aplicació de les tecnologies a les humanitats, entre d’altres. També s’oferiran interessants oportunitats per publicar i difondre recerques així com presentacions de publicacions i de treballs d’investigació diversos. Podreu trobar tota la informació consultant el programa dels congressos.
També en el mes de juliol se celebraran a la província de Lleida dues trobades més:
A l’Abadia de Santa Maria de les Avellanes, a Bellpuig, tindran lloc les II Jornades d’Història Monestir de les Avellanes amb el títol “El monacat femení a l’Europa Medieval” que se celebraran els dies 4 i 5 de juliol i que reunirà a acadèmics de tot el món especialitzats en la vida de les religioses a l’Europa medieval. Per a més informació, podeu consultar el programa de les jornades.
I Balaguer acollirà els dies 6, 7 i 8 de juliol el XVIè Curs d’estiu Comtat d’Urgell amb el títol “El mercat: un món de contactes i intercanvis”, organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, que tractarà sobre el mercat i l’intercanvi comercial a l’Edat Mitjana. Per a més informació consulteu el programa.
En tots ells hi participaran professors i investigadors de la Universitat de Barcelona, dels quals podem destacar, entre d’altres, Prim Bertran, Teresa Vinyoles, Gerard Marí, José Ignacio Padilla i Antoni Riera, tots ells professors de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona.
Si voleu més informació, a les biblioteques del CRAI de la UB trobareu bibliografia sobre història medieval, monaquisme i el comerç en l’edat mitjana.
VI Congrés d'Història Moderna: La Catalunya diversa
El proper 15 de desembre comença a la Facultat de Geografia i Història el VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, el sisè dels congressos que cada cinc anys organitza el Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història. Enguany, el tema del congrés és «La Catalunya diversa» i tractarà, com podem llegir a la pàgina web del congrés,
de la diversitat en els diferents àmbits: en relació a l’acció política tant a l’interior com cap a l’exterior, a les diversitats dels mons rurals i urbans, respecte de les realitats de dissidència o d’integració individuals i col·lectives, en funció dels períodes de guerra o de pau, pel que fa als factors de cohesió i de tensió social, o en relació a la cultura i a les pràctiques culturals.
Fins al 19 de desembre es presentaran un seguit de ponències i comunicacions emmarcades en les seccions següents:
- Poders, privilegis i llibertats
- Camps i ciutats. Catalunya i Barcelona
- Integració i dissidència
- Temps de guerra i temps de pau
- Cohesió i tensió social
- Cultures i pràctiques cultural
La part acadèmica del congrés estarà acompanyada de visites culturals (la Casa de Convalescència i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i un itinerari històric per Girona) i de dos concerts de música clàssica.
Trobareu tota la informació sobre el congrés i el programa d’actes a la pàgina elaborada pel Departament d’Història Moderna: VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya . També us podeu descarregar el programa en PDF.
També us pot interessar veure què tenim a la Biblioteca sobre història moderna:
- al catàleg de la Biblioteca: història moderna
- a la nostra guia temàtica «Història moderna»
