You are currently browsing the tag archive for the ‘Catalunya’ tag.

atlesdelcatalanismeUs comuniquem que ha arribat a la biblioteca “L’atles del catalanisme”, una obra editada per Enciclopèdia Catalana i dirigida  pel Catedràtic d’Història Contemporània de la UB Jordi Casassas i Ymbert

L’obra fa un recorregut del catalanisme, que no de la història de Catalunya, durant els darrers dos-cents anys des d’una perspectiva plural, no només política, sinó tenint en compte totes les manifestacions que han ajudat a forjar la identitat catalana i que han mantingut el moviment viu durant tot aquest temps.

Un equip de professionals dirigit per Jordi Casassas, especialitzats en els segles XVIII, XIX i XX, ha treballat durant dos anys en aquesta obra.  La tesi inicial de l’obra és que si el catalanisme ha resistit no ha estat només per la política, que hi ha estat, sinó perquè “hi ha hagut un país al darrere que ha manifestat la seva identitat d’una manera persistent, clandestina i anònima.”

L’obra conté dos-cents mapes, quatre-centes fotografies i cent cinquanta unitats temàtiques i s’adreça no només com a obra de referència pels especialistes sinó que conté textos il·lustratius adreçats al públic en general.

Enllaços relacionats:

Jordi Casassas, com autor, al catàleg de les biblioteques del CRAI

Catalanisme, com a matèria, al catàleg de les biblioteques del CRAI

Vídeo al telenotícies de TV3

https://i0.wp.com/www.editorialbase.cat/imatges/llibres/mapes(pg).jpgLa Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història ha incorporat al seu fons l’obra de Jordi Estruga, El tresor cartogràfic de Catalunya.  Aquesta important obra és una edició excepcional, elaborada amb la màxima exigència tipogràfica, dels mapes de Catalunya impresos durant els segles XVII i XVIII. És el resultat d’un treball pacient, obstinat i ple d’erudició de Jordi Estruga, que durant molts anys ha anat aplegant una de les més valuoses col·leccions privades de cartografia catalana.

L’aparició de l’obra coincideix amb el 400 aniversari de la publicació del primer mapa, conegut, imprès de Catalunya i reprodueix, amb la utilització de les tecnologies més avançades, per primera vegada amb absolut respecte a les mides i colors originals la totalitat dels mapes més antics del nostre país. Cadascun d’ells va imprès en una làmina independent amb paper de la màxima qualitat. Se’n han imprès 998 exemplars numerats.

Si voleu saber més sobre El tresor cartogràfic de Catalunya podeu consultar el web de l’editorial Base, o bé visualitzar el següent video:

Font: Parcialment del web de l’editorial Base

Al llibre “La conquesta romana de Catalunya” podeu trobar una nova visió de la conquesta romana del territori de l’actual Catalunya que ofereix Jaume Noguera, professor del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Barcelona.

Aquesta conquesta, a finals del segle III aC, va tenir lloc arran de la Segona Guerra Púnica, enfrontament entre romans i cartaginesos per l’hegemonia mediterrània. Les campanyes bèl·liques al nord-est de la península Ibèrica s’han menystingut força, però la supremacia militar romana en aquesta zona entre els anys 218 aC i el 212 aC va ser clau per a la victòria final de Roma, no només a la península sinó en el marc de la Segona Guerra Púnica.

El llibre, escrit amb voluntat divulgativa, inclou les darreres novetats de la investigació arqueològica de l’autor sobre els campaments romans localitzats a les Terres de l’Ebre, recerca que ha permès una nova interpretació de les fonts escrites.

A més de mapes i fotografies, el text s’acompanya de les magnífiques il·lustracions de l’especialista en dibuix històric Francesc Riart.

Si voleu ampliar la informació sobre aquesta obra podeu llegir l’entrevista publicada a la pàgina web de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica realitzada amb motiu de la publicació del seu llibre.

El nou de setembre passat ens vàrem despertar amb la notícia de la mort de l’historiador Josep Termes, una figura molt destacada en la vida política i intel·lectual catalana.

Fill de pagesos pobres, Josep Termes es va dedicar a l’estudi del moviment obrer català dels segles XIX i XX. Lluitador antifranquista, el seu activisme polític (va ser militant durant molts anys del PSUC) va fer que fos expulsat de la Universitat de Barcelona, on treballava com a professor ajudant, l’any 1966 .

La seva trajectòria professional va estar vinculada a la Universitat Autònoma de Barcelona, a la Universitat de Barcelona, on va exercir de catedràtic d’història contemporània entre 1982 i 1991, a la Universitat Pompeu Fabra i a l’Institut Universitari d’Història Jaume Vicens Vives, on va ensenyar fins a la seva jubilació l’any 2006.

Doctorat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona amb la tesi “Anarquismo y sindicalismo en España: la Primera Internacional (1864-1881)“, va ser autor de nombroses obres, moltes de les quals podeu trobar a les biblioteques del CRAI de la UB, com ara “La immigració a Catalunya i altres estudis d’història del nacionalisme català“, “Història del catalanisme fins el 1923“, “Misèria contra pobresa: els fets de la Fatarella del gener de 1937” o “La catalanitat obrera: La República Catalana, l’Estatut de 1932 i el Moviment Obrer“, entre d’altres. També participar en les obres col·lectives “Història de Catalunya“, dirigida per Pierre Vilar i “Història de la cultura catalana” i va ser coautor, juntament amb Alexandre Cirici i Santiago Alcolea, de “La Universidad de Barcelona: un estudio histórico-artístico“. “La ciutat cremada” d’Antoni Ribas, un film històric que repassa deu anys de la història de Catalunya (1899-1909) va comptar amb els seus serveis com assessor.
A més, va ser cofundador de la revista Recerques, i formà part del consell assessor de  “Serra d’Or“, “Estudios de Historia Social“, “Agricultura y Sociedad“, “L’Avenç“, “Història Social” o “Cercles” i director de la revista “El Contemporani“.

També va participar en nombroses iniciatives per la difusió i preservació del patrimoni cultural i documental de Catalunya.

L’any 1990 va rebre la Creu Sant Jordi, en reconeixement al seu compromís en defensa de la identitat i la cultura catalanes i l’any 2006 el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, atorgat per Òmnium Cultural.

A les biblioteques del CRAI de la UB podreu trobar una important representació de l’extensa bibliografia de Josep Termes i si voleu apropar-vos més a la trajectòria vital i política d’aquest important historiador català, la Biblioteca del Pavelló de la República del CRAI de la UB conserva els fons personals de Josep Termes, testimoni de la seva vinculació a la vida acadèmica i a la història política i sindical de Catalunya.

Amb motiu de la celebració de la revetlla de Sant Joan, us volem apropar alguns documents del nostre fons, relacionats amb les diverses vessants d’aquesta festivitat.

Les arrels d’aquesta festa la relacionen amb els costums pagans de celebració del solstici d’estiu i que incorporats a la tradició cristiana passen a tenir lloc el dia 24, dia de Sant Joan.

Moltes són les manifestacions festives que tenen lloc aquesta nit que, a Catalunya, comença amb l’encesa de la flama del Canigó, i que des del cim d’aquest massis es baixa arreu de les terres de parla catalana per encendre les falles i fogueres de la nit de Sant Joan.

La màgia d’aquesta nit també ha donat peu a moltes representacions, tant en l’àmbit teatral com pel que fa a danses i cançons  populars.

Podeu veure algunes publicacions en accés obert  que el professorat i altres membres de la UB han fet en diferents dipòsits digitals, propis i cooperatius, sobre aquesta temàtica.

Enllaços relacionats:

  • Revetlles a Barcelona: Web ciutat i oci amb el suport del Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya.
  • Web de l’Omnium cultural on s’explica el significat de la flama del Canigó.
  • Web Fires i festes a Catalunya amb el suport de la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona, on podeu consultar informació sobre Les Falles d’Isil festa d’interès nacional.
  • Per a més informació sobre aquesta festa patrimonial podeu consultar el web de la Generalitat de Catalunya.
VI Congrés d'Història Moderna

VI Congrés d'Història Moderna: La Catalunya diversa

El proper 15 de desembre comença a la Facultat de Geografia i Història el VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya, el sisè dels congressos que cada cinc anys organitza el Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història. Enguany, el tema del congrés és «La Catalunya diversa» i tractarà, com podem llegir a la pàgina web del congrés,

de la diversitat en els diferents àmbits: en relació a l’acció política tant a l’interior com cap a l’exterior, a les diversitats dels mons rurals i urbans, respecte de les realitats de dissidència o d’integració individuals i col·lectives, en funció dels períodes de guerra o de pau, pel que fa als factors de cohesió i de tensió social, o en relació a la cultura i a les pràctiques culturals.

Fins al 19 de desembre es presentaran un seguit de ponències i comunicacions emmarcades en les seccions següents:

  • Poders, privilegis i llibertats
  • Camps i ciutats. Catalunya i Barcelona
  • Integració i dissidència
  • Temps de guerra i temps de pau
  • Cohesió i tensió social
  • Cultures i pràctiques cultural

La part acadèmica del congrés estarà acompanyada de visites culturals (la Casa de Convalescència i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i un itinerari històric per Girona) i de dos concerts de música clàssica.

Trobareu tota la informació sobre el congrés i el programa d’actes a la pàgina elaborada pel Departament d’Història Moderna: VI Congrés d’Història Moderna de Catalunya . També us podeu descarregar el programa en PDF.

També us pot interessar veure què tenim a la Biblioteca sobre història moderna:

Join 183 other followers

Desembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
2728293031  

RSS Novetats al CRAI de la UB

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

Publicacions dels nostres docents

Exposicions

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
%d bloggers like this: