You are currently browsing the tag archive for the ‘Blanca Garí’ tag.

En aquesta ocasió ens fem ressò de diversos congressos i jornades d’història que se celebraran durant el proper mes de juliol.

La Universidad del País Vasco, acull, del 2 al 4 de juliol, el II Kongresua Galeusca-Historia, que reuneix historiadors i historiadores de Catalunya, Galícia i el País Basc. Enguany el tema del Congrés és “Naciones en el Estado-nación: la formación cultural y política de naciones en la Europa contemporánea”, el qual s’articularà entorn de tres línies temàtiques:

1. Assemblees representatives i Parlaments (segles XVI-XXI): Trajectòria i biografies de parlamentaris i personal de les institucions representatives
2. Biografies intel·lectuals, microbiografía de personalitats amb carisma. Relats i historiografies
3. Realitats transfrontereres de Galícia, Euskadi-Euskal Herria i Catalunya-Països Catalans

En el Congrés hi participaràn Teresa Abelló, Carles Santacana i Agustí Colomines, professors  del  Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la UB,  Giovanni Cattini, membre de GEHCI, grup de recerca consolidat de la UB, i Agustí Alcoberro, professor del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Consulteu el programa del Congrés.

I a la província de Lleida:

Per tercer any consecutiu se celebraran les III Jornades d’Història Monestir de les Avellanes, que tindran lloc els dies 2 i 3 de juliol a l’Abadia de Santa Maria de les Avellanes, a Bellpuig. Amb el títol “L’espai sagrat al món monàstic medieval “, les Jornades reuniran acadèmics i especialistes de tot el món per tal d’entendre la relació existent entre l’espai sagrat i la vida monàstica a l’Europa medieval. Les Jornades comptaran amb la participació de Blanca Garí, professora del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Si voleu més informació, podeu consultar el programa de les Jornades.

I Balaguer acollirà els dies 4,5 i 6 de juliol el XVIIè Curs d’estiu de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell, amb el títol “Ruptura i legitimació dinàstica a l’Edat Mitjana”, en el que es volen debatre i entendre les raons de les ruptures i els arguments per a la legitimació dinàstica en l’època medieval. En el curs hi participaran especialistes i docents d’universitats d’arreu del món, entre els quals destaquem Antoni Riera Melis i Prim Bertran, ambdós professors del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Per a més informació consulteu el programa del curs.

Esperem que aquests congressos i jornades siguin del vostre interès.

Aproximadament cada quinze dies renovem l’expositor de novetats que hi ha a la planta 0 de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. De les darreres novetats que han arribat a la biblioteca, volem destacar-ne les dues següents:

Margarita Porete. El espejo de las almas simples

Margarita Porete. El espejo de las almas simples

Margarita Porete. El espejo de las almas simples

Margarita Porete va ser una mística del corrent de les beguines (membres de comunitats de laiques cristianes que habitualment tenien cura dels malalts) al comtat d’Hainaut. Va escriure El espejo de las almas simples, una obra per la qual va ser acusada d’heretgia i cremada viva a la foguera per la Inquisició l’any 1310 a París. Es tracta de la narració d’una experiència mística on l’autora, després d’un llarg procés, adquireix coneixement i experiència. L’obra s’emmarca dins dels corrents anomenats mística femenina del segle XIII, els quals estan estretament vinculats amb el pensament del Mestre Eckhart, ben conegut, als segles XII i XIII, pel seu treball amb grups piadosos laics.

La doctora Blanca Garí, professora d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona, s’ha encarregat de l’edició i la traducció de l’obra que us presentem.

Raül Aguilar Cestero. Quan les espardenyes trepitjaren la Universitat

De 1931 a 1939, durant la II República i la Guerra Civil, els estudis universitaris per a obrers de la

Raül Aguilar

Raül Aguilar Cestero. Quan les espardenyes trepitjaren la Universitat

Universitat de Barcelona i la Universitat Popular, que va ser impulsada per les Joventuts Llibertàries i les Joventuts Socialistes Unificades durant els primers mesos de la Guerra Civil, van ser dues experiències d’educació popular. La possibilitat que els obrers accedissin a la ciència i la cultura, amb la seva entrada a aquestes dues universitats, significava trencar amb totes les barreres socials existents.

Desgraciadament, com Raül Aguilar ens mostra en aquest llibre, amb la implantació del franquisme l’any 1939 els estudis universitaris per a obrers de la Universitat de Barcelona no van tenir continuïtat i la Universitat Popular va desaparèixer.

Raül Aguilar Cestero és llicenciat en Història Moderna i Contemporània per la UAB i membre del Centre d’Estudis d’Època Franquista i Democràtica d’aquesta mateixa universitat.

Join 183 other followers

Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

RSS Novetats al CRAI de la UB

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

Publicacions dels nostres docents

Exposicions

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons