You are currently browsing the tag archive for the ‘Barcelona’ tag.
Els dies 17 i 18 d’octubre tindran lloc a l’Arxiu Històric de la Ciutat, les Segones Jornades d’història de la cartogràfia de Barcelona. Durant dos dies diversos especialistes en la història de la representació de la ciutat, aprofundiran en el coneixement de la cartografia barcelonina. Els professors del Departament de Geografia Humana de la Universitat de Barcelona, Francesc Nadal i Luis Urteaga figuran entre els ponents.
Recordeu que a la Cartoteca de Geografia disposeu d’un extens fons de mapes topogràfics i temàtics que inclouen una bona mostra de la cartografia barcelonina. A la secció de geografia de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història també podeu trobar altres documents sobre la Història de la cartogràfia, la majoria s’hi troben al topogràfic 912:528.9(091) de la primera planta. Entre ells, el recull de ponències presentades a les Primeres Jornades d’història de la cartografia de Barcelona celebrades l’any 2010, i que porta per títol “Aproximacions a la història de la cartografia de Barcelona“.
Us informem que el proper dia 24 de setembre per motiu de la festivitat de la Mercè, patrona de Barcelona, el CRAI i totes les seves biblioteques romandran tancades.
Esperem que aquests dies gaudiu de les activitats que ens ofereix la ciutat de Barcelona.
Del 30 de novembre a l’1 de desembre d’enguany la ciutat de Barcelona es converteix en la protagonista del XII Congrés d’Història de Barcelona titulat “Historiografia barcelonina. Del mite a la comprensió”, en el qual es tractarà de dilucidar el paper de la ciutat en la història així com la seva influència social i política, tot revisant les darreres tendències en investigació contemporània.
En el Congrés s’hi exposaran un total de vuit ponències, organitzades en cinc àmbits temàtics: Escriptura, Figuracions, Episodis, Espai i Gent, i diverses comunicacions resultat del treball de destacats especialistes i investigadors, entre els quals podem trobar a Mireia Freixa, Núria F. Rius, Laura García Sánchez i Fàtima López Pérez, integrants totes elles de GRACMON, Grup de Recerca en Història de l’Art i del Disseny Contemporanis, grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya, vinculat al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona que investiga sobre la història de l’art, de l’arquitectura i del disseny en el món contemporani.
El Congrés, que tindrà lloc a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, s’emmarca en les activitats organitzades pel Seminari d’Història de Barcelona i és el darrer d’un seguit de congressos que es venen celebrant des de l’any 1982. Si voleu ampliar la informació, consulteu el programa al web de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.
Demà divendres 18 de novembre tindrà lloc la primera estrena a internet i en sales de cinema d’una pel·lícula catalana amb llicència Creative Commons. Es tracta d’Interferències, un projecte audiovisual, educatiu i mobilitzador engegat des de l’Observatori del Deute en la Globalització (ODG) i la Fundació Quepo. L’estrena en cinemes tindrà lloc a Barcelona als Cinemes Alexandra i als Cinemes Girona.
Interferències és un projecte que engloba una pel·lícula i un web sobre les causes de la crisi global i les seves alternatives, posant nom als responsables i abordant qüestions d’actualitat com la crisi del deute. Neix amb la vocació de projecte obert i compartit: des de la seva concepció i desenvolupament, gràcies a la participació i col·laboració de més de 150 professionals del cinema, empreses del sector audiovisual, entitats socials i institucions públiques que han aportat la seva part de manera altruista i compromesa, fins a la seva difusió i distribució amb llicència Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual de Creative Commons.
Creative Commons és una organització sense ànim de lucre 
nord-americana que promou un sistema alternatiu al tots els drets reservats, però també basat en la propietat intel·lectual. El lema és alguns drets reservats. Amb aquest objectiu ofereix unes llicències als autors perquè puguin exercir els seus drets i alhora puguin cedir-ne alguns en determinades condicions. La Universitat de Barcelona és la institució afiliada a Creative Commons a l’estat espanyol des de l’any 2003.
Disposeu de més informació sobre tot el que fa referència a la difusió del coneixement científic i la utilització de materials aliens a l’Oficina de Difusió del Coneixement, depenent del CRAI de la Universitat de Barcelona.
Després d’uns quants dies absents, ens plau anunciar-vos la publicació d’un nou recurs sobre la Setmana Tràgica de Barcelona de 1909 coincidint amb la celebració del seu centenari. Les biblioteques del Pavelló de la República i la de Filosofia, Geografia i Història us hem preparat un recull bibliogràfic i de recursos sobre aquests fets que es van produir la setmana del 26 de juliol fins a l’1 d’agost de 1909. Trobareu una presentació molt interessant que ens ha preparat, especialment per a aquest recurs, la professora del Departament d’Història Contemporània la Dra. Teresa Abelló.
Veieu la notícia al Butlletí de notícies del CRAI
Com us dèiem, aquests dies no ens ha estat possible publicar gaires notícies en aquest bloc i, a partir d’avui, tancarem per vacances amb la voluntat de poder retrobar-nos al setembre, que de ben segur tindrem moltes coses noves per explicar-vos. MOLT BON ESTIU!
El Centre de Recerca i Debat del Museu d’Història de Barcelona presenta la programació de dos nous seminaris: La Setmana Tràgica de 1909. Arrels i conseqüències i Història dels barcelonins. Canvi humà i trajectòria urbana al llarg del temps.
La Setmana Tràgica de 1909. Arrels i conseqüències consta de tres sessions dobles programades pels dimarts 21 i 28 d’abril i 5 de maig. El seminari abordarà algunes de les preguntes sobre la Setmana Tràgica: fou la Setmana Tràgica un fenomen específicament barceloní o era part d’un malestar social més general?, quin paper va tenir el rebuig a la guerra del Marroc?, fou realment una insurrecció sense nord ni polítics disposats a liderar-la?. El seminari es proposa donar respostes i “situar els fets més enllà del marc local i temporal en el qual es van desenvolupar“.
Història dels barcelonins. Canvi humà i trajectòria urbana al llarg del temps consta de sis sessions que es realitzaran entre el 30 d’abril i el 4 de juny. En el marc del Projecte Barcelona connectada, ciutadans transnacionals, el seminari aborda l’impacte dels fluxos de persones des dels temps baixmedievals fins a les darreres dècades del segle XX, intentant “assajar un balanç entre la història dels barcelonins i la història de Barcelona”.
Ambdós seminaris compten amb la presència de professorat de la Universitat de Barcelona: Gabriel Cardona amb el tema El rebuig a la guerra del Marroc i el servei militar imperant obrirà el primer seminari, i Jordi Catalán i Mercè Tatjer tancaran el segon amb la conferència El factor humà en l’empenta històrica de Barcelona.
Trobareu el programa si cliqueu els títols de cada seminari.
Arxiu universal. La condició del document i la utopia fotogràfica moderna
Hans-Peter Feldmann. El Raval, 2007
Aquest és el títol de l’exposició que es pot visitar al MACBA fins el 6 de gener de 2009. Dividida en dues parts, tracta de reflexionar sobre la noció de documental aplicada a la fotografia. La primera part mostra l’evolució del debat sobre el documental fotogràfic des de 1850 fins a 1980, i la segona se centra en el seguiment d’aquest mateix debat en el cas de la ciutat de Barcelona.
L’exposició es complementa amb els encàrrecs fets a diversos fotògrafs que presenten un diagnòstic de l’estat actual de la ciutat. Les imatges que formen aquest apartat es poden consultar al web 2007. Imatges metropolitanes de la nova Barcelona (d’on prové la fotografia de Hans-Peter Feldmann que il·lustra aquesta entrada).
Més informació:
Centelles, l’atzar i la memòria
Agustí Centelles (1909-1985) és considerat el fotoperiodista català més important de l’època de la República i la Guerra Civil. Aconseguí conservar i salvar els seus negatius i càmeres tot i l’exili i el pas per diversos camps de concentració, i fins i tot aconseguí establir un laboratori fotogràfic en un dels camps on estigué. Finalment va poder treballar en un laboratori fotogràfic a França. El 1944 tornà clandestinament a Catalunya i a partir de 1946 visqué a Barcelona, on es dedicà a la fotografia industrial. No va ser, però, fins el 1976 que no va tornar a França per recuperar els negatius que s’havia endut a l’exili. Aquest mateix any, a l’estiu, es va descobrir a més una capsa amb fotografies de Centelles que retraten la vida social i política dels anys trenta. (Fonts: Enciclopèdia.cat i Viquipèdia)
L’exposició que es va inaugurar al Palau Robert el 28 d’octubre i que es pot visitar fins el 14 de novembre vol retre un homenatge al fotoperiodista català i, també, facilitar l’accés del públic a les fotografies trobades l’estiu passat.
Més informació:
- Centelles, l’atzar i la memòria (Palau Robert)
- Agustí Centelles a la Viquipèdia i l’Enciclopèdia.cat
- Agustí Centelles (autor) al catàleg de la Biblioteca
- Agustí Centelles (matèria) al catàleg de la Biblioteca
- «Imatge i fotografia», subguia temàtica de la guia de Belles Arts (Biblioteca de Belles Arts)
Us oferim un tast de les exposicions que encara es poden veure, o que es podran veure, en alguns museus i sales d’exposicions de Barcelona.
Caixaforum
Des del 18 de setembre es pot veure al Caixaforum de Barcelona l’exposició «Alphonse Mucha (1860-1939). Seducció, modernitat i utopia», produïda per la Fundació “La Caixa” en col·laboració amb la Mucha Foundation. Alphonse Mucha fou un dels creadors i difusors de l’Art Nouveau, i és conegut principalment per les seves imatges publicitàries. L’exposició mostra una selecció de les seves fotografies i una visió retrospectiva de la seva carrera.
Al Caixaforum mateix podem veure des del 22 d’octubre l’exposició «El pa dels àngels. Col·leccions de la Galeria dels Uffizi. De Botticelli a Luca Giordano», 45 obres mestres creades entre els segles xv i xviii pertanyents a la col·lecció de la Galleria degli Uffizi. Les obres seleccionades permeten fer un recorregut per l’espiritualitat a Occident per mitjà de la representació d’episodis clau de l’Antic Testament i del Nou Testament. Entre d’altres s’hi podran veure obres de Botticcelli, Luca Signorelli i el Parmigianino. A la secció d’Història de l’art de la nostra biblioteca podeu trobar més informació sobre la Galleria degli Uffizi i els seus fons.
Museu Nacional d’Art de Catalunya
També a Barcelona, però al Museu Nacional d’Art de Catalunya, es pot visitar encara l’exposició «Monedes en lluita. Catalunya a l’Europa napoleònica», que presenta una «visió singular» de la Guerra del Francès (1808-1814) «des de la perspectiva numismàtica». L’exposició es pot visitar fins el 3 de maig del 2009.
Sense moure’ns del MNAC, el dia 28 d’octubre s’inaugurà l’exposició «Juli Gonzàlez. Retrospectiva», la primera exposició antològica que es dedica a Barcelona a aquest esculptor representant destacat de les primeres avantguardes.
La Pedrera (Fundació Caixa de Catalunya)
I des del 14 d’octubre passat es pot visitar a La Pedrera l’exposició «Ródtxenko. La construcció del futur». L’exposició reuneix unes 250 obres de diversos formats d’Aleksandr Ródtxenko (1891-1956), que fou un dels principals representants de l’avantguarda del segle XX, capdavanter del constructivisme rus després de la Revolució i pioner de la fotografia a Rússia.
Podeu veure algunes imatges de l’obra de Ródtxenko a la base de dades Imago: imatges d’art de la Biblioteca [accés només per a membres de la Universitat de Barcelona].
Trobareu més informació sobre l’activitat cultural a Barcelona al portal Canal Cultura de l’Ajuntament de Barcelona.
Barraques. La ciutat informal (PDF)
Recuperem una notícia que van publicar els companys de la Biblioteca del Campus de Bellvitge al seu bloc i que us pot interessar.
El 18 de juliol es va inaugurar al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona l’exposició «Barraques. La ciutat informal» dedicada a l’estudi històric del barraquisme a Barcelona, fenòmen que marcà el desenvolupament urbanístic de la ciutat de Barcelona al llarg del segle XX i que incidí també en l’aparició de moviments socials, veïnals i assistencials. L’exposició, que es pot visitar fins al 22 de febrer del 2009, ha estat preparada per un grup d’historiadors entre els quals hi ha en Max Díaz, historiador i company nostre de la Biblioteca del Campus de Bellvitge.
En Max mateix ens informa que han organitzat un cicle de debat que comença el proper dijous 16 d’octubre a les 19.30 h amb el debat «El projecte de recerca El Barraquisme a la ciutat de Barcelona i l’exposició Barraques. La ciutat informal», a càrrec de Rafael Folch, tècnic del Servei del Patrimoni Etnològic (IPEC); Maximiliano Díaz, membre de l’Associació Pas a Pas; i Joan Roca, director del MUHBA.
Aquest acte i la resta del cicle de debat tindrà lloc a la Sala Martí l’Humà del conjunt monumental de la plaça del Rei. L’assistència és gratuïta, però atès que l’aforament és limitat es recomana confirmar l’assistència prèviament.
Més informació:
- programa del cicle de debat
- Barraques. La ciutat informal (web de l’exposició)
- Barraques. La ciutat informal (postal amb informació sobre l’exposició)
- «Exposició “Barraques. La ciutat informal” al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona» al Bloc del Campus de Bellvitge.
