You are currently browsing the tag archive for the ‘Agustí Alcoberro’ tag.

Si el juny passat ens feiem ressó de la celebració del Segon Congrés Galeusca-Història, en aquesta ocasió us informem que ja podeu consultar a través del catàleg de les biblioteques del CRAI de la UB les actes de la Primera Trobada Galeusca d’Historiadors i Historiadores que es van celebrar els dies 10 i 11 de desembre de 2010 al Museu d’Història de Catalunya.

El text, coordinat per Agustí Alcoberro i Giovanni Cattini, professors de la Universitat de Barcelona, es pot consultar íntegre en el següent enllaç.

En aquesta ocasió ens fem ressò de diversos congressos i jornades d’història que se celebraran durant el proper mes de juliol.

La Universidad del País Vasco, acull, del 2 al 4 de juliol, el II Kongresua Galeusca-Historia, que reuneix historiadors i historiadores de Catalunya, Galícia i el País Basc. Enguany el tema del Congrés és “Naciones en el Estado-nación: la formación cultural y política de naciones en la Europa contemporánea”, el qual s’articularà entorn de tres línies temàtiques:

1. Assemblees representatives i Parlaments (segles XVI-XXI): Trajectòria i biografies de parlamentaris i personal de les institucions representatives
2. Biografies intel·lectuals, microbiografía de personalitats amb carisma. Relats i historiografies
3. Realitats transfrontereres de Galícia, Euskadi-Euskal Herria i Catalunya-Països Catalans

En el Congrés hi participaràn Teresa Abelló, Carles Santacana i Agustí Colomines, professors  del  Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la UB,  Giovanni Cattini, membre de GEHCI, grup de recerca consolidat de la UB, i Agustí Alcoberro, professor del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Consulteu el programa del Congrés.

I a la província de Lleida:

Per tercer any consecutiu se celebraran les III Jornades d’Història Monestir de les Avellanes, que tindran lloc els dies 2 i 3 de juliol a l’Abadia de Santa Maria de les Avellanes, a Bellpuig. Amb el títol “L’espai sagrat al món monàstic medieval “, les Jornades reuniran acadèmics i especialistes de tot el món per tal d’entendre la relació existent entre l’espai sagrat i la vida monàstica a l’Europa medieval. Les Jornades comptaran amb la participació de Blanca Garí, professora del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Si voleu més informació, podeu consultar el programa de les Jornades.

I Balaguer acollirà els dies 4,5 i 6 de juliol el XVIIè Curs d’estiu de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell, amb el títol “Ruptura i legitimació dinàstica a l’Edat Mitjana”, en el que es volen debatre i entendre les raons de les ruptures i els arguments per a la legitimació dinàstica en l’època medieval. En el curs hi participaran especialistes i docents d’universitats d’arreu del món, entre els quals destaquem Antoni Riera Melis i Prim Bertran, ambdós professors del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Per a més informació consulteu el programa del curs.

Esperem que aquests congressos i jornades siguin del vostre interès.

Dilluns 7 de maig el professor del Departament d’Història Moderna de la UB i director del Museu d’Història de Catalunya, Dr. Agustí Alcoberro, imparteix la conferència “Noua Barcelona din Banatul Temesvar. Orasul hispanic exiliat 1735-1738” (“La Nova Barcelona del Banat de Temesvar. La ciutat dels exiliats hispànics 1735-1738”) a la Universitat de Vest, a Timisoara (Romania). La conferència descriu les vicissituds de la colònia anomenada Nova Barcelona que va ser creada per centenars d’exiliats de la Guerra de Successió vint anys després de la desfeta del 1714. El lloc de colonització, situat a la regió històrica del Banat de Temesvar (Timisoara en romanès), correspon avui a la localitat de Zrenjanin (regió autònoma de Voivodina, Sèrbia) i és a escassa distància de la ciutat romanesa. L’acte ha estat organitzat per ViaRumania, empresa catalana amb seu a Timisoara.

Agustí Alcoberro es desplaçarà també a Zrenjanin, on es reunirà amb Ferenc Nemet, director de l’editorial Forum, i amb Krisztina Nemes, professora de la Universitat de Novi Sad i traductora, que preparen l’edició hongaresa del llibre La ‘Nova Barcelona’ del Danubi (1735-1738), editat recentment per Rafael Dalmau.

De fet, Alcoberro ja va impartir una conferència de títol gairebé idèntic al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona amb motiu dela Diada Nacionaldel 2011, en un acte presidit pel tinent d’alcalde de Cultura, sr. Jaume Ciurana. “Ara”, explica el director del MHC, “podrem explicar aquesta història tan soprenent i commovedora als habitants actuals del lloc on es va produir”.

El Museu d’Història de Catalunya acollirà la presentació del documental, elaborat per Televisió de Catalunya, “El cine de Paco”, un recull gràfic de la presència del dictador Francisco Franco en els noticiaris de la seva època i d’allò que aquelles imatges molt sovint amagaven. En l’acte de presentació, després de la projecció del documental, hi haurà una taula rodona amb Octavi Martí, director adjunt de la Filmoteca de Catalunya; Josep Rovira, el director del documental; el catedràtic d’Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, Joan Villarroya, i moderada pel director del Museu d’Història de Catalunya, Agustí Alcoberro.

Durant anys, en les cròniques del NODO apareixia un Francisco Franco pescant enormes peixos en diversos rius amb una habilitat que el cronista lloava. Mig món ja sospitava aleshores que tot allò era un muntatge, però no hi havia manera de saber-ho perquè el “noticiario documental” va ser un dels millors invents del règim per fer-se autopropaganda.

Com que el NODO era de projecció obligatòria en totes les sales de cine esdevenia una màquina de persuasió eficaç perquè apareixia com una crònica de la realitat abans de les ficcions cinematogràfiques. I del veïnatge amb el cinema n’acabaria traient també molt profit, ja que aprendria aviat tots els trucs i tècniques de la ficció per manipular i maquillar la veritat.

El documental és un passeig per les imatges més grotesques del NODO a les quals s’han afegit el material descartat del noticiari que no ha estat mai projectat públicament. La combinació entre les imatges emeses i les refusades mostren la subtilesa de la censura i evidencien la manipulació del règim a l’hora de no mostrar la decrepitud del “caudillo”.

L’acte tindrà lloc el dijous 9 de febrer, a les 7 del vespre, al Museu d’Història de Catalunya.

El cine de Paco, invitació

Us informem que el proper dimarts 29 de novembre Agustí Alcoberro, profesor d’història moderna de la Universitat de Barcelona i director del Museu d’Història de Catalunya, presentarà a la seu del dit museu el llibre “Diplomatari de Pere el Gran”, d’Stefano M. Cingolani.
El volum, publicat per la Fundació Noguera, recull els pergamins i les cartes que es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, als fons de Cancelleria, Pergamins Pere II, Cartes Reials Diplomàtiques Pere II, i Consell de Cent, datats durant el regnat de Pere el Gran i d’altres datats del regnat de Jaume I, així com documents registrats a les Cartes Reials Diplomàtiques de Jaume I i d’Alfons II i al fons de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
L’autor de l’obra, Stefano M. Cingolani, és medievalista i doctor en filologia romànica per la Università La Sapienza. Durant la seva trajectòria professional ha treballat com a profesor associat a la Universitat de Barcelona.
A més del propi autor i del profesor Alcoberro, la presentació del llibre anirà a càrrec de Juan J. López Burniol, president de la Fundació Noguera i Tomàs de Montagut, catedràtic de dret de la Universitat Pompeu Fabra.
En el futur, podreu trobar el llibre a les prestatgeries de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història del CRAI de la UB. Mentrestant, podeu trobar altres diplomataris i obres publicades per la Fundació Noguera al nostre catàleg. També podeu accedir de forma lliure al contingut d’aquest i d’altres documents al web de la Fundació Noguera.

Aquesta setmana s’ha inaugurat l’exposició “Retallables de la guerra civil (1936-1939)” al Museu d’Història de Catalunya. Tots els retallables procedeixen de la col·lecció particular de Francesc d’Assís López i és una interessant visió de  la paradoxa que es produeix entre la guerra i el joc. D’altra banda també constitueix una mostra significativa de la propaganda política dels dos bàndols durant i després de la guerra.

Les nostres companyes de la Biblioteca del Pavelló de la República també en parlaven en el seu bloc afegint que en aquella biblioteca disposen d’una petita col·lecció de retallables que podeu consultar.

retallables

El catàleg d’aquesta exposició, així com el de l’altra  que podeu visitar actualment al MHC, “Princeses de terres Llunyanes” , han estat donats a la biblioteca pel director del museu, Agustí Alcoberro, fins fa poc professor del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història, al qual des d’aquí volem agrair la seva atenció. Si són del vostre interés podeu venir a consultar-los a la biblioteca.

Retallables de la Guerra Civil (1936-1939): col·lecció Francesc d’Assís López Sala. [Barcelona] : Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació,  Museu d’Història de Catalunya, DL 2009

Join 183 other followers

Octubre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 123
45678910
11121314151617
18192021222324
25262728293031

RSS Novetats al CRAI de la UB

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

Publicacions dels nostres docents

Exposicions

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons
%d bloggers like this: