You are currently browsing the category archive for the ‘Publicacions dels nostres docents’ category.
Ens plau informar-vos que la biblioteca de Filosofia, Geografia i Història ha adquirit, recentment, algunes obres de gran interès per al fons d’història de l’art. En destaquem:
Teoría de la creación en el arte. Obra escrita per Pere Salabert, professor del Departament d’Història de l’art de la UB.
Sinopsi:
“La creación como concepto prácticamente se ha disuelto en nuestro tiempo debido al uso inmoderado del término que la nombra. Nos ha llegado cargada de prejuicios antes de estallar en mil pedazos e interesar a sectores tan ajenos a su original sentido como el Mercado o, si se prefiere, el marketing. Si contemplamos un contexto político como el nuestro, veremos que los registros de la cultura y el arte -incluidos la moda vestimentaria, la cocina y el deporte, con la hipertrofia deportivo-futbolística, o la “fiesta” taurina- invaden nuestro espacio mental atrayendo tanta más atención cuanto mayor es su agotamiento y, sobre todo, su puerilidad. Ahí la “creación” no sólo ha invadido todos los campos, también la producción de “conceptos” parece haber consumido el terreno filosófico que le pertenecía para acceder al marketing.
El presente libro esboza una trayectoria de largo alcance que, partiendo de la eminente figura de Sófocles vista por Aristófanes, llega hasta Marcel Duchamp o Christo Javachef, con el objetivo de despejar una perspectiva estética cuya totalidad aún está por ver. Si admitimos en la Naturaleza la imaginación de una materia inagotable por su capacidad de inventar y renovarse, será de justicia que la filosofía y el pensamiento estético, con la psicología, la teoría psicoanalítica o la neurología, traten de hallar en quienes inventan, crean o descubren una particular «naturaleza» que debe tomar cuerpo en cada uno de sus trabajos.”
Arte en guerra : Francia 1938-1947. Catàleg de l’exposició “Arte en guerra. Francia, 1938-1947: de Picasso a Dubuffet” que va estar organitzada pels museus Musée d’art de la ville de Paris (12 d’octubre de 2012 al 17 de febrer de 2013) i el Museo Guggenheim Bilbao (16 de maig al 8 de setembre de 2013).
Dalí. Catàleg de l’exposició realitzada pel Centre Pompidou durant 21 de novembre 2012 fins 25 març 2013. Actualment, l’exposició està al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofia fins el proper 2 de setembre de 2013.
Impresionismo y aire libre. Catàleg de l’exposició “Impresionismo y aire libre : de Corot a Van Gogh” al Museo Thyssen-Bornemisza (5 de febrer fins el 12 de maig de 2013)
Apareixen per ordre alfabètic de cognoms dels autors.
Bilbeny, Norbert, 1953-
Ética del periodismo.– Barcelona : Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012
Signatura: F 403 Bil (4 exs.)
………………………………………………………………………………………………………..
Boladeras i Cucurella, Margarita (ed.)
Bioética, género y diversidad cultural.— Cànoves : Proteus, 2012
Signatura: F 404 ( 3 exs.)
………………………………………………………………………………………………………
Birulés, Fina (ed.) et. al.
Vivir para pensar : ensayos en homenaje a Manuel Cruz.– Barcelona : Herder, 2012
Signatura: F 87(Cru)Viv (3 exs.)
………………………………………………………………………………………………………
Granada, Miguel Ángel, 1949-, ed.
Novas y cometas entre 1572 y 1618 : revolución cosmológica y renovación política y religiosa.– Barcelona : Publicacions i Edicions de la Universitat de Barcelona, 2012
Signatura: F 1112 Nov (4 exs.)
…………………………………………………………………………………………………….
Mayos Solsona, Gonçal
Macrofilosofía de la modernidad.– Madrid : dLibro, 2012
Signatura: F 67 May (5 exs.)
Ens complau informar-vos de dues noves incorporacions al fons de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, escrites per professors del Departament de Prehistòria, História Antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història:
Nova edició
actualitzada de Prehistoria de la peninsula iberica. Ignacio Barandiarán … [et al.]
L’obra té diversos autors, d’entre els quals destaquem, els professors de Prehistòria M. Ángeles del Rincón i Francisco Javier López Cachero que ha revisat el capítol 4 escrit, inicialment, pel que va ser professor del mateix departament, José Luis Maya.
Al posar al dia aquesta monografia s’ha volgut oferir una visió actualitzada de la Prehistòria peninsular a principis del segle XXI, amb la inclusió de totes les novetats i descobriments realitzats fins al moment d’aquesta edició. L’obra s’inicia amb les primeres ocupacions de la península per part del gènere Homo i es desenvolupa cronològicament fins a les fases finals de l’Edat del Bronze en el seu moment de transició cap a l’Edat del Ferro.
Cenacula, tabernae et domus de Carles Buenacasa Pérez, professor d’Història Antiga i membre del Grup de recerca GRAT (Grup de Recerques en Antiguitat Tardana)
Es tracta d’un estudi de la arquitectura privada del món romà: els habitatges dels antics ciutadans de l’Imperi i, més concretament, els de la ciutat de Roma (tot i que no exclusivament), atès que és el cas més conegut i millor documentat. Per complementar l’estudi arqueològic s’hi ha incorporat un dossier de referències literàries (clàssiques i tardo antigues) que permeten fer més entenedors els usos donats a les edificacions.
Ens complau informar-vos de dues noves incorporacions al fons de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, escrites per professors de la Facultat de Geografia i Història:
- Pedro Pitarch y Gemma Orobitg (eds.). Modernidades indígenas. Mitjançant l’anàlisi de tretze estudis etnogràfics, aquest llibre interpreta com transforma la modernitat a les cultures indígenes i com aquestes modifiquen la modernitat.
Gemma Orobitg és professora i Directora del Departament d’Antropologia Social i d’Història d’Amèrica i Àfrica i coordinadora del Grup d’investigació Grup d’Estudis sobre Cultures Indígenes i Afroamericanes (CINAF- Universitat de Barcelona)
Peddro Pitarch és col.laborador extern del mateix grup d’investigació i professor del Departamento de Historia de América II (Antropología de América) de la Universidad Complutense de Madrid.
_____________________________________________________________________________________________________________________
- Gemma Orobitg y Gemma Celigueta (eds.). Autoctonía, poder local y espacio global frente a la noción de ciudadanía. Els canvis de les relacions entre els pobles indígenes i l’Estat haurien de comportar una revisió, i fins i tot un replantejament. Atès que el llibre neix d’un cicle de conferències, l’obra no només reuneix estudis de diversos investigadors, sinó que també es fa ressò del debat posterior sobre el tema.
Gemma Celigueta és professora associada d’Història d’Amèrica de la Universitat de Barcelona. Membre del Grup d’Estudis sobre Cultures Indígenes i Afroamericanes (CINAF- Universitat de Barcelona). També és docent al Màster en Inmigració i Educació Intercultural organitzat pel Departament de Filosofia Teoretica i Pràctica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
Un equip cientific interdisciplinar ha identificat una nova resta de neandertal a Catalunya, a la Cova del Gegant de Sitges (Garraf). En formen part d’aquest equip els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura investigadors del GRQ (Grup de Recerca del Quaternari) vinculat al SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) i Josep Maria Fullola, catedràtic de Prehistòria i Director del SERP del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
Es tracta d’una dent incisiva que no havia estat identificada com a humana fins ara, la qual cosa ha estat possible gràcies a la revisió de la col·lecció de la cova del Gegant al Museu de Ciències Naturals de Barcelona que han dut a terme els arqueòlegs de la UB. L’any 2005 aquest mateix equip va identificar una mandíbula de neandertal dipositada a l’Arxiu Històric de Sitges, la qual està exposada actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
La nova resta localitzada a la cova del Gegant, de la mateixa antiguitat, és una dent incisiva inferior que es correspon a un individu que quan va morir tenia entre 8 i 10 anys; per tant, es tracta d’un espècimen diferent del de la mandíbula identificada l’any 2005, que devia tenir més de 15 anys en el moment de la seva mort. La cova del Gegant es converteix, així, en l’indret que més restes humanes neandertals ha aportat fins ara. On es troba una de les escasses restes neandertals que es coneixen a Catalunya, que es redueixen a quatre: la mandíbula de Banyoles; la dent de la cova de Mollet, a Girona; la mandíbula de la cova del Gegant, i la dent trobada en aquest mateix jaciment que ara ha estat identificada.
Joan Daura i Montserrat Sanz, investigadors del SERP, parlen a BVISIO sobre la Cova del Gegant
Enllaços relacionats:
- Altres excavacions arqueologiques al Garraf que podeu trobar al catàleg de la biblioteca
- Excavacions arqueològiques al Dipòsit Digital UB
- Revistes d’arqueologia a RACO (Revistes Catalanes en Accés Obert)
Demà dijous 22 de novembre, tindrà lloc la presentació del llibre d’Horacio Capel “Filosofía y ciencia en la geografía contemporánea. Una introducción a la geografía – Nueva edición ampliada“. La presentació serà duta a terme per José Manuel Bermudo Ávila, catedràtic de Filosofia Política de la Universitat de Barcelona. L’acte està organitzat per la Societat Catalana de Geografia, i tindrà lloc a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (c/Carme, 47) a partir de les 19:00 del vespre.
Aquest llibre és una edició ampliada de l’obra publicada l’any 1981, i recull els importants canvis en la geografia i altres ciències durant les últimes tres dècades. Properament estarà disponible a la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. Fins llavors, podeu consultar la primera edició de 1981.
Ens complau informar-vos de tres noves incorporacions al fons de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, escrites per diferents professors de la Facultat:
- Peist, Nuria. El éxito en el arte moderno
Nuria Peist, doctorada en Història de l’Art i professora a la Universitat de Barcelona, analitza en aquest llibre els mecanismes que van permetre que diferents artistes assolissin la fama durant el SXX. L’autora diferencia dos períodes de reconeixement en l’art modern. El primer moment el composen els artistes, els primers crítics, els marxants i els col·leccionistes d’art. Mentre que la segona etapa el conformen els agents mediadors, com directors de museus o historiadors de l’art.
- Cid, Daniel; Sala, Ma Teresa. Las casas de la vida : relatos habitados de la modernidad
Ma Teresa Sala, doctora i professora d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, i Daniel Cid, professor i responsable del direcció científica de ELISAVA, ens presenten aquesta obra que recorre les cases de diversos creadors com Victor Català, Rilke, Dalí o Le Corbusier, entre d’altres.
Vicenç Furió, professor de Teoria de l’Art a la Universitat de Barcelona, reflexiona en aquesta obra sobre la reputació en l’art i com el prestigi i la qualitat són elements variables al llarg de la història que estan condicionats per els diferents de judicis personals i culturals.
Tenim el plaer d’anunciar-vos dues noves incorporacions al fons de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. Es tracta de dues novetats escrites per dos professors de la facultat: Miquel Izard, americanista, professor emèrit de la Universitat de Barcelona, i Manel Risques Corbella, professor d’Història Contemporània també a la dita universitat.
A “Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros: el inverosímil verano del 36 en Cataluña”, publicat per l’editorial Virus, Miquel Izard fa una radiografia dels sis primers mesos de la revolució social a Catalunya. A partir de les notícies de l’época i de la documentació escrita pels seus protagonistes i també per observadors de tota condició política, procedent en bona part dels fons de la Biblioteca del Pavelló de la República, l’autor explica com obrers i pagesos d’arreu de Catalunya van sortir als carrers per combatre el feixisme amb la motivació de construir una societat basada en la llibertat i la justícia social.
“L’estat a Barcelona: ordre públic i governadors civils”, de Manel Risques, publicat per l’editorial Base, repassa la figura dels governadors civils, des de la seva creació fins a la supressió dels mateixos. Els governadors civils van ser un càrrec polític creat al segle XIX, encarregat de garantir l’estabilitat del govern central a les províncies. La seva autoritat estava subordinada al capità general. La seva figura va marcar l’evolució de l’Estat espanyol cap a una estructura centralitzada i militaritzada, excloent i poc integradora. El franquisme reforçà la institució, i en radicalitzà el seu contingut centralitzador i repressiu.
Totes dues novetats podeu consultar-les a través del catàleg de les biblioteques del CRAI de la UB.
Recentment hem incorporat algunes obres publicades per professors de la Facultat de Filosofia. Us les mostrem per ordre alfabètic d’autor:
Autor: Bilbeny, Norbert, 1953-
Títol: Ética
Barcelona : Ariel, 2012.– Signatura: F 401 Bil (4 exs.)
——————————————————————————————
Autor: Bilbeny, Norbert, 1953- (ed.)
Títol: Textos clave de la ética
Barcelona : Tecnos, 2012.– Signatura: F 402 Tex (3 exs.)
——————————————————————————————
Autor: Cruz, Manuel, 1951- (ed.)
Títol: Las Personas del verbo (filosófico)
Barcelona : Herder, 2011.– Signatura: F 04 Per (4 exs.)
——————————————————————————————
Autor: Forment, Eudald
Títol: ¡A vosotros, jóvenes! : San Agustín y Santo Tomás de Aquino os hablan hoy
Madrid : San Pablo, 2011.– Signatura: F 78 For (3 exs.)
==================================================
La biblioteca disposa d’una nova edició del llibre La ira sagrada. Anticlericalismo, iconoclastia y antirritualismo en la España contemporánea de Manuel Delgado, publicat anteriorment a l’editorial Humanidades l’any 1992. En aquest cas ha estat editat a la col·lecció Temas de actualidad. Historia de España de l’Editorial RBA Libros, 2012. L’assaig, tal com diu l’autor a la introducció, inicia una línia explicativa la qual insistiria en mostrar que els motins iconoclastes tenien com a objectiu només en aparença l’església, entesa com a institució al servei dels poders visibles, o al catolicisme, en tant que sistema teològic. El que s’estava intentant desbaratar era, en realitat, les institucions religioses de la cultura expressada en “la religiositat popular”, la trama de sacralitzacions que ordenava la vida social i determinava amb raons sobrenaturals l’existència dels individus i un conjunt de pràctiques i conviccions que trobaven en el culte catòlic un suport legitimador no sempre fiable ni ben avingut.
El Doctor Manuel Delgado es professor del Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica de la Facultat de Geografia i Història. També és coordinador del doctorat Estudis Avançats en Antropologia Social, membre del Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials (GRECS) de la Universitat de Barcelona i del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’Institut Català d’Antropologia.
Enllaços relacionats:
- Anticlericalime al catàleg
- Manuel Delgado al Dipòsit digital UB
- Manuel Delgado a Rrcub Revistes científiques de la Universitat de Barcelona
blocfgh.wordpress.com 