You are currently browsing the category archive for the ‘Novetats bibliogràfiques’ category.

Ens complau informar-vos de tres noves incorporacions al fons de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, escrites per diferents professors de la Facultat:

Nuria Peist,  doctorada en Història de l’Art i professora a la Universitat de Barcelona, analitza en aquest llibre els mecanismes que van permetre que diferents artistes assolissin la fama durant el SXX. L’autora diferencia dos períodes  de reconeixement en l’art modern. El primer moment el composen els artistes, els primers crítics, els marxants i els col·leccionistes d’art.  Mentre  que la segona etapa el conformen els agents mediadors, com directors de museus o historiadors de l’art.

Ma Teresa Sala, doctora i professora d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, i Daniel Cid, professor i responsable del direcció científica de ELISAVA, ens presenten aquesta obra que recorre les cases de diversos creadors com Victor Català, Rilke, Dalí o Le Corbusier, entre d’altres.

Vicenç Furió, professor de Teoria de l’Art a la Universitat de Barcelona, reflexiona en aquesta obra sobre la reputació en l’art i com el prestigi i la qualitat són elements variables al llarg de la història que estan condicionats per els  diferents de judicis personals i culturals.

Avui ens complau informar-vos d’una novetat bibliogràfica que hem incorporat recentment a la biblioteca.

Sota el títol “Helenismo, budismo e Islam: historia y civilización del Afganistán antiguo y medieval”, l’obra explica la història antiga i medieval d’un país, l’Afganistan, avui dia molt present en els mitjans de comunicació, però del que solem ignorar el seu passat més remot.

Situat al cor d’Àsia, Afganistan ha estat des de temps antics el bressol de brillants civilitzacions i la cruïlla de grans cultures. Gràcies a això, el país va conèixer l’hel·lenisme, va ser escenari del desenvolupament d’un art budista barrejat amb elements grecs i hindús, sense oblidar l’arribada de l’islam, que va marcar un abans i un després en la història política, social i cultural de l’Afganistan. Perquè seria en aquesta nació, estratègicament situada a mig camí entre el món àrab-islàmic, el món indi i el món oriental, on sorgirien alguns dels imperis més gloriosos de l’islam medieval.

L’obra es divideix en set capítols en els quals el lector fa un recorregut des del passat més remot d’Afganistan passant per la conquesta persa en el s. VI aC, l’arribada d’Alexandre el Gran i de l’hel·lenisme a terres afganes, la implantació del budisme amb les civilitzacions kushan i heftalita, el canvi progressiu a l’islam, els temps dels grans regnes medievals de Ghazna i Ghur, la invasió mongola i  la fundació del regne d’Afganistàn l’any 1747.

Daniel Gomà  és Doctor en Història per la Universitat de Barcelona amb la tesi “Las relaciones entre China y Corea del Norte en la era de Deng Xiaoping, 1978-1997 (2006)”. Màster en Estudis Asiàtics per l’Institut d’études polítiques de Paris, ha estat investigador post-doctoral en el Weatherhead East Asian Institute, Columbia University (Nova York) i al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. La seva recerca es centra en l’àmbit de la història política i social d’Àsia-Pacífic. Ha col·laborat en nombroses publicacions col·lectives i revistes especialitzades d’àmbit nacional i internacional. És autor dels llibres “Historia de Afganistán: De los orígenes del Estado afgano a la caída del régimen talibán” i “Pekín y Pyongyang frente a frente: Las relaciones entre China y Corea del Norte en la era de Deng Xiaoping (1978-1997)”.

Si el juny passat ens feiem ressó de la celebració del Segon Congrés Galeusca-Història, en aquesta ocasió us informem que ja podeu consultar a través del catàleg de les biblioteques del CRAI de la UB les actes de la Primera Trobada Galeusca d’Historiadors i Historiadores que es van celebrar els dies 10 i 11 de desembre de 2010 al Museu d’Història de Catalunya.

El text, coordinat per Agustí Alcoberro i Giovanni Cattini, professors de la Universitat de Barcelona, es pot consultar íntegre en el següent enllaç.

Tenim el plaer d’anunciar-vos dues noves incorporacions al fons de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història. Es tracta de dues novetats escrites per dos professors de la facultat: Miquel Izard, americanista, professor emèrit de la Universitat de Barcelona, i Manel Risques Corbella, professor d’Història Contemporània també a la dita universitat.

A “Que lo sepan ellos y no lo olvidemos nosotros: el inverosímil verano del 36 en Cataluña”, publicat per l’editorial Virus, Miquel Izard fa una radiografia dels sis primers mesos de la revolució social a Catalunya. A partir de les notícies de l’época i de la documentació escrita pels seus protagonistes i també per observadors de tota condició política, procedent en bona part dels fons de la Biblioteca del Pavelló de la República, l’autor explica com obrers i pagesos d’arreu de Catalunya van sortir als carrers per combatre el feixisme amb la motivació de construir una societat basada en la llibertat i la justícia social.

“L’estat a Barcelona: ordre públic i governadors civils”, de Manel Risques, publicat per l’editorial Base, repassa la figura dels governadors civils, des de la seva creació fins a la supressió dels mateixos. Els governadors civils van ser un càrrec polític creat al segle XIX, encarregat de garantir l’estabilitat del govern central a les províncies. La seva autoritat estava subordinada al capità general. La seva figura va marcar l’evolució de l’Estat espanyol cap a una estructura centralitzada i militaritzada, excloent i poc integradora. El franquisme reforçà la institució, i en radicalitzà el seu contingut centralitzador i repressiu.

Totes dues novetats podeu consultar-les a través del catàleg de les biblioteques del CRAI de la UB.

La biblioteca disposa d’una nova edició del llibre La ira sagrada. Anticlericalismo, iconoclastia y antirritualismo en la España contemporánea de Manuel Delgado, publicat anteriorment a l’editorial Humanidades l’any 1992. En aquest cas ha estat editat a la col·lecció Temas de actualidad. Historia de España de l’Editorial RBA Libros, 2012. L’assaig, tal com diu l’autor a la introducció, inicia una línia explicativa la qual insistiria en mostrar que els motins iconoclastes tenien com a objectiu només en aparença l’església, entesa com a institució al servei dels poders visibles, o al catolicisme, en tant que sistema teològic. El que s’estava intentant desbaratar era, en realitat, les institucions religioses de la cultura expressada en “la religiositat popular”, la trama de sacralitzacions que ordenava la vida social i determinava amb raons sobrenaturals l’existència dels individus i un conjunt de pràctiques i conviccions que trobaven en el culte catòlic un suport legitimador no sempre fiable ni ben avingut.

El Doctor Manuel Delgado es professor del Departament d’Antropologia Cultural i Història  d’Amèrica i Àfrica de la Facultat de Geografia i Història. També és coordinador del doctorat Estudis Avançats en Antropologia Social, membre del Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials (GRECS) de la Universitat de Barcelona i del Grup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’Institut Català d’Antropologia.

Enllaços relacionats:

Ja teniu disponible la prestatgeria virtual de novetats del mes de Juny, on  trobareu les adquisicions realitzades per la biblioteca durant l’últim mes, organitzades per àrees temàtiques.

Recordeu que si veniu a la biblioteca també podeu consultar la prestatgeria de Novetats situada a la planta 0, on cada setmana s’exposen els llibres que han arribat a la biblioteca durant la setmana anterior.

Us informem que la nostra biblioteca ha adquirit recentment el llibre “La Barraca : teatro y universidad. Ayer y hoy de una utopía“, catàleg de l’exposició itinerant  que va estar fa unes setmanes al Paranimf Històric de la Universitat de Barcelona. Aquesta mostra ha estat organitzada per Acció Cultural Espanyola (AC/E) i l’Institut del Teatre de Madrid (Universitat Complutense) juntament amb la col·laboració del CRAI de biblioteca Pavelló de la República de la UB que va aportar una reproducció del cartell “La Barraca: teatro universitario. Unión Federal de Estudiantes Hispanos”.

“La Barraca : teatro y universidad. Ayer y hoy de una utopía” es centra en la història de La Barraca, companyia universitària de teatre dirigida per Federico Garcia Lorca i Eduardo Ugarte que va ser fundada al 1932 i va desaparèixer durant la Guerra Civil. La Barraca tenia per objectiu portar els grans clàssics del teatre espanyol (clàssics com Calderón o Lope de Vega) i les obres de joves dramaturgs a àmbits rurals acomplint així el projecte de las ‘Misiones Pedagógicas’ impulsada pel govern. Per aquest motiu la companyia és una de les fites culturals més importants de la Segona República

En paraules del propi  Federico García Lorca, aquesta companyia representava:

La Barraca es para mí toda mi obra, la obra que me interesa, que me ilusiona más todavía que mi obra literaria, como que por ella muchas veces he dejado de escribir un verso o de concluir una peiza, entre ellas Yerma, que la tendría ya terminada si no me hubiera interrumpido para lanzarme por tierras de España en una de esas estupendas escursiones de mi teatro


 

Ja teniu disponible la prestatgeria virtual de novetats del mes de maig, on  trobareu les adquisicions realitzades per la biblioteca durant l’últim mes, organitzades per àrees temàtiques.

Recordeu que si veniu a la biblioteca també podeu consultar la prestatgeria de Novetats situada a la planta 0, on cada setmana s’exposen els llibres que han arribat a la biblioteca durant la setmana anterior.

Al llibre “La conquesta romana de Catalunya” podeu trobar una nova visió de la conquesta romana del territori de l’actual Catalunya que ofereix Jaume Noguera, professor del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Prehistòria de la Universitat de Barcelona.

Aquesta conquesta, a finals del segle III aC, va tenir lloc arran de la Segona Guerra Púnica, enfrontament entre romans i cartaginesos per l’hegemonia mediterrània. Les campanyes bèl·liques al nord-est de la península Ibèrica s’han menystingut força, però la supremacia militar romana en aquesta zona entre els anys 218 aC i el 212 aC va ser clau per a la victòria final de Roma, no només a la península sinó en el marc de la Segona Guerra Púnica.

El llibre, escrit amb voluntat divulgativa, inclou les darreres novetats de la investigació arqueològica de l’autor sobre els campaments romans localitzats a les Terres de l’Ebre, recerca que ha permès una nova interpretació de les fonts escrites.

A més de mapes i fotografies, el text s’acompanya de les magnífiques il·lustracions de l’especialista en dibuix històric Francesc Riart.

Si voleu ampliar la informació sobre aquesta obra podeu llegir l’entrevista publicada a la pàgina web de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica realitzada amb motiu de la publicació del seu llibre.

Ja teniu disponible la prestatgeria virtual de novetats del mes d’abril, on  trobareu les adquisicions realitzades per la biblioteca durant l’últim mes, organitzades per àrees temàtiques.

Recordeu que si veniu a la biblioteca també podeu consultar la prestatgeria de Novetats situada a la planta 0, on cada setmana s’exposen els llibres que han arribat a la biblioteca durant la setmana anterior.

Join 183 other followers

Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

RSS Novetats al CRAI de la UB

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

Publicacions dels nostres docents

Exposicions

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons