You are currently browsing the category archive for the ‘Història Moderna’ category.

Aquest any, els Reis d’Orient s’han avançat una mica i ens han deixat una gran varietat de novetats. Com que si les ressenyéssim totes ens sortiria un post llarguíssim, aquí teniu un petit tast del que Melcior, Gaspar i Baltasar ens han portat.

Huellasdelfuturo“Las Huellas del futuro : historiografía y cultura histórica en el siglo XX”, és un llibre de Fernando Sánchez Marcos, catedràtic d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona i coordinador del Màster en Cultura històrica i Comunicació . El llibre ajuda a entendre als lectors la pràctica historiogràfica del segle XX i fa un repàs de les tendències historiogràfiques de principis del segle XXI. Fa un recorregut des de l’escola dels Annales fins l’Alltagsgeschichte i la història mediambiental i les relaciona amb els futurs que esperaven els qui van escriure sobre el passat. A més, estudia les representacions del passat que configuren la cultura popular, la vida cívica i el discurs polític, dedicant un capítol a la cultura històrica i a la memòria en l’actualitat. Una obra de referència per als interessats en la historiografia.

Agentes, marchantes y traficantesAgentes, marchantes y traficantes de objetos de arte (1850-1950)“, és un llibre escrit per Immaculada Socías, professora titular del Departament d’Història de l’art de la UB i coordinadora del grup d’investigació Tesoros, Marchantes, Colecciones, en col·laboració amb Dimitra Gkozgkou, doctoranda a la mateixa universitat. L’obra posa el focus d’atenció en un grup seleccionat de marxants i agents d’art (Francis Lathrop, Josep Pijoan o Mildred  Stapley, entre d’altres) per explicar les seves pràctiques professionals i conèixer, així, la seva mentalitat, els objectius que movien als col·leccionistes, les causes de la dispersió dels objectes d’art i els canvis ètics entorn als bens patrimonials.

Només són dues, però en tenim moltíssimes més. Si esteu interessats en consultar-les, podeu entrar aquí.

Enllaços relacionats:

Fernando Sánchez Marcos, com a autor, al catàleg del CRAI de la UB

Immaculada Socías, com a autora, al catàleg del CRAI de la UB

Dimitra Gkozgkou, com a autora, al catàleg del CRAI de la UB

El proppassat dia 1 d’octubre va morir l’historiador britànic d’origen jueu Eric Hobswam, considerat un dels pensadors europeus més importants i influents dels darrets temps.

Nascut a Alexandria l’any 1917, Hobsbawm va viure i es va educar a Viena i a Berlín, on va entrar en contacte amb el comunisme, fet que va determinar el seu pensament i el va marcar políticament.

A la mort dels seus pares i coincidint amb l’ascensió de Hitler al poder, va marxar a Londres, on es va unir al Partit Comunista Britànic, al que va pertànyer fins a la seva desintegració el 1989.

Des que es va doctorar en història al King’s College de Cambridge, la seva carrera professional va estar lligada a la docència, exercint de professor al Birkbeck College (Londres), a la Universitat de Stanford (Califòrnia) i a la NewSchool for Social Research (Manhattan).

Eric Hobsbawm va abordar la història des d’una perspectiva marxista, contribuint de forma determinant en la construcció de la història social. Actor i testimoni dels esdeveniments més importants del segle XX, Hobsbawm va ser el cronista de la classe obrera i va deixar una extensa bibliografia, gran part de la qual podeu consultar a través del catàleg de les biblioteques del CRAI:

Enllaços relacionats:

Eric Hobsbawm com a autor al catàleg

Eric Hobsbawm com a matèria al catàleg

Article d’Eric Hobsbawm a RACO (Revistes Catalanes Amb Accés Obert)

 

En aquesta ocasió ens fem ressò de diversos congressos i jornades d’història que se celebraran durant el proper mes de juliol.

La Universidad del País Vasco, acull, del 2 al 4 de juliol, el II Kongresua Galeusca-Historia, que reuneix historiadors i historiadores de Catalunya, Galícia i el País Basc. Enguany el tema del Congrés és “Naciones en el Estado-nación: la formación cultural y política de naciones en la Europa contemporánea”, el qual s’articularà entorn de tres línies temàtiques:

1. Assemblees representatives i Parlaments (segles XVI-XXI): Trajectòria i biografies de parlamentaris i personal de les institucions representatives
2. Biografies intel·lectuals, microbiografía de personalitats amb carisma. Relats i historiografies
3. Realitats transfrontereres de Galícia, Euskadi-Euskal Herria i Catalunya-Països Catalans

En el Congrés hi participaràn Teresa Abelló, Carles Santacana i Agustí Colomines, professors  del  Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la UB,  Giovanni Cattini, membre de GEHCI, grup de recerca consolidat de la UB, i Agustí Alcoberro, professor del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Consulteu el programa del Congrés.

I a la província de Lleida:

Per tercer any consecutiu se celebraran les III Jornades d’Història Monestir de les Avellanes, que tindran lloc els dies 2 i 3 de juliol a l’Abadia de Santa Maria de les Avellanes, a Bellpuig. Amb el títol “L’espai sagrat al món monàstic medieval “, les Jornades reuniran acadèmics i especialistes de tot el món per tal d’entendre la relació existent entre l’espai sagrat i la vida monàstica a l’Europa medieval. Les Jornades comptaran amb la participació de Blanca Garí, professora del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Si voleu més informació, podeu consultar el programa de les Jornades.

I Balaguer acollirà els dies 4,5 i 6 de juliol el XVIIè Curs d’estiu de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell, amb el títol “Ruptura i legitimació dinàstica a l’Edat Mitjana”, en el que es volen debatre i entendre les raons de les ruptures i els arguments per a la legitimació dinàstica en l’època medieval. En el curs hi participaran especialistes i docents d’universitats d’arreu del món, entre els quals destaquem Antoni Riera Melis i Prim Bertran, ambdós professors del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Per a més informació consulteu el programa del curs.

Esperem que aquests congressos i jornades siguin del vostre interès.

Dilluns 7 de maig el professor del Departament d’Història Moderna de la UB i director del Museu d’Història de Catalunya, Dr. Agustí Alcoberro, imparteix la conferència “Noua Barcelona din Banatul Temesvar. Orasul hispanic exiliat 1735-1738” (“La Nova Barcelona del Banat de Temesvar. La ciutat dels exiliats hispànics 1735-1738”) a la Universitat de Vest, a Timisoara (Romania). La conferència descriu les vicissituds de la colònia anomenada Nova Barcelona que va ser creada per centenars d’exiliats de la Guerra de Successió vint anys després de la desfeta del 1714. El lloc de colonització, situat a la regió històrica del Banat de Temesvar (Timisoara en romanès), correspon avui a la localitat de Zrenjanin (regió autònoma de Voivodina, Sèrbia) i és a escassa distància de la ciutat romanesa. L’acte ha estat organitzat per ViaRumania, empresa catalana amb seu a Timisoara.

Agustí Alcoberro es desplaçarà també a Zrenjanin, on es reunirà amb Ferenc Nemet, director de l’editorial Forum, i amb Krisztina Nemes, professora de la Universitat de Novi Sad i traductora, que preparen l’edició hongaresa del llibre La ‘Nova Barcelona’ del Danubi (1735-1738), editat recentment per Rafael Dalmau.

De fet, Alcoberro ja va impartir una conferència de títol gairebé idèntic al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona amb motiu dela Diada Nacionaldel 2011, en un acte presidit pel tinent d’alcalde de Cultura, sr. Jaume Ciurana. “Ara”, explica el director del MHC, “podrem explicar aquesta història tan soprenent i commovedora als habitants actuals del lloc on es va produir”.

La professora i catedràtica del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la UB, M. Àngels Pérez Samper, pronunciarà el proper 31 de gener la conferència:

“La xocolata: societat, cultura i alimentació al segle XVIII”

El gran procés d’expansió europea durant l’època moderna va comportar l’establiment d’una àmplia xarxa de relacions comercials, que posaven en contacte països molt llunyans i propiciaven l’intercanvi de productes. Entre els aliments que es transportaven destaca el cacau, no tant per la seva importància nutritiva com, sobretot, pel seu significat social, reservat al principi com un obsequi per a la família reial o els cortesans, i, tot i que després va ser progressivament difós, sempre s’ha mantingut com un producte de prestigi que ha suscitat passions i que fins i tot té el seu lloc en la pintura o la literatura.

La conferència s’enmarca en les xerrades de la segona edició del cicle “Tardes de ciència i xocolata”, organitzat per la UB en col·laboració amb el Museu de la Xocolata, en què es parlarà d’aquest aliment des de diferents perspectives, com ara la física, les matemàtiques, la història o l’economia, entre d’altres.

Les xerrades tindran lloc els dimarts entre el 17 de gener i el 13 de març, de 18 a 19.30 h, al Museu de la Xocolata (c/ Comerç, 36) i estan obertes a estudiants i al públic en general. Compten amb el suport del Ministeri de Ciència i InnovacióFundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia. Per assistir-hi cal fer una inscripció a través del formulari del Servei d’Atenció a l’Estudiant de la UB.

M. Àngels Pérez Samper (Barcelona, 1949) és directora del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la UB, especialitzada en història moderna dels segles XVI, XVII i XVIII. Les seves principals línies d’investigació són la història social del poder i la història de l’alimentació a l’Espanya moderna. Ha participat en diversos projectes d’investigació a nivell nacional i internacional.

Aquests dies podreu trobar a la prestatgeria de novetats de la biblioteca una interessant monografia titulada “En cos i ànima: vida i mort a Alforja, 1780-1815”. La seva autora, Neus-Elisabeth Garcia i Marrasé, ha begut de les fonts de l’arxiu parroquial de l’Alforja i ha bussejat en la memòria popular per fer una aproximació a la demografia històrica de la vila, construint un retrat fidel de l’Alforja a finals de l’Àntic Règim. Aquest, el seu primer llibre, compta amb Valentí Gual Vilà, professor d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona, com a prologuista.

Neus-Elisabeth Garcia i Marrasé (Barcelona, 1976), és llicenciada en Història per la UB. Desenvolupa la seva activitat professional al Museu Egipci de Barcelona i és autora de diversos articles i conferències sobre Egipte. Entre els seus projectes futurs està la preparació de la seva tesi doctoral sota la direcció del professor Xavier Gil Pujol, director del Departament d’Història Moderna de la Universitat de Barcelona.

Join 183 other followers

Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

RSS Novetats al CRAI de la UB

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

Publicacions dels nostres docents

Exposicions

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons