You are currently browsing the category archive for the ‘Història Medieval’ category.

cartell petit muret

Fins al 15 de desembre podeu visitar l’exposició que el CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història ha preparat per a commemorar el 8è centenari de La Batalla de Muret.  L’exposició us ofereix una important selecció de recursos bibliogràfics procedent del nostre fons així com un recurs virtual elaborat especialment per a aquesta mostra.

Enllaços relacionats:

 

muretEls dies 27, 28 i 29 de novembre d’enguany es celebrarà a Barcelona el “Congrés internacional: La cruïlla de Muret. Una nova definició per Europa i el Mediterrani?“, que reuneix prestigiosos medievalistes d’arreu del món, entre els quals hi ha nombrosos professors de la Universitat de Barcelona. El Congrés tindrà lloc a la Institució Milà i Fontanals (CSIC) i està organitzat per la Sociedad Española de Estudios Medievales i l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona, entre d’altres.

El Congrés s’emmarca en els actes que celebren el vuit-cents aniversari de la Batalla de Muret.

El 12 de setembre de 1213 Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere I de Catalunya-Aragó, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix es van enfrontar als croats (amb el papa Innocenci III) i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, a la vila occitana de Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc.

La batalla es va saldar amb la victòria de Simó de Montfort i la mort de Pere I, dit el Catòlic. El decés del monarca significà la fi de l’expansió catalana a Occitània (exposada al Tractat de Corbeil de 1258 entre el rei Jaume I i el rei de França Lluís IX) i orientà les futures conquestes del seu fill, Jaume I, cap al sud de Catalunya. La derrota de l’aliança occitano-aragonesa debilità fortament el moviment càtar que es va extingir a finals del segle XIII.

El personal del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història està preparant una mostra bibliogràfica i un recurs electrònic que us presentarem a finals de novembre, coincidint amb la celebració del Congrés. Mentrestant, us convidem a fer un tast d’història amb el següent enllaç relacionat:

Batalla de Muret al Catàleg de la Biblioteca

archeologie_du_sonUs presentem una novetat bibliogràfica molt interessant i curiosa: «Archéologie du son: les dispositifs de pots acoustiques dans les édifices anciens».

Aquest llibre és el resultat del treball col·laboratiu d’arqueòlegs, historiadors, lingüistes i especialistes en acústica els quals, a través dels textos antics i de l’observació, han estudiat els objectes de ceràmica inserits a la maçoneria de l’interior de les esglésies medievals, especialment a Europa. Aquests objectes tenien la funció de millorar la percepció de la veu, parlada i cantada i, a més dels temples, també s’utilitzava en l’arquitectura civil. La monografia ajuda a entendre quina era la seva funció i estableix les línies de cara a la seva conservació futura.

Aquesta novetat va ser una de les darreres desiderates que el professor i arqueòleg  medievalista José Ignacio Padilla Lapuente, traspassat el passat mes de desembre, va fer-nos arribar.

José Ignacio Padilla Lapuente va ser professor titular del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona. Va dedicar la seva activitat acadèmica a l’estudi de la ceràmica, les fortificacions, les necròpolis, l’organització de l’espai i les estructura del poblament  a Catalunya i territoris del nord peninsular. Autor de nombrosos articles i monografies, era director del Grup de Recerca d’Arqueologia Medieval i Postmedieval de la Universitat de Barcelona (GRAMP-UB).

Ressonadors, com a matèria, al catàleg del CRAI de la UB

José Ignacio Padilla Lapuente, com a autor, al catàleg del CRAI de la UB

Entre els dies 7 i 10 de novembre es celebrarà a Vic i a Girona la conferència internacional “Les catedrals catalanes en el context europeu (s. X-XII) : escenaris i escenografies”.

Els conjunts catedralicis romànics són un marc excel·lent per analitzar el panorama artístic de l’Europa meridional durant els segles X-XII. Aquest congrés, centrat en les catedrals, pretén debatre les propostes tradicionals que observen l’emergència i consolidació de l’art romànic europeu a partir de la producció dels regnes hispans i de l’àmbit septentrional francès. Un dels principals objectius d’aquesta trobada de caràcter internacional és millorar la comprensió del dinamisme creatiu dels grups catedralicis continentals, mediterranis i de la “Catalunya Vella”.

La conferència s’enmarca en el projecte de recerca “Organización funcional de los espacios en sedes episcopales de la Cataluña Vieja” (HAR2009-13211), del grup d’estudis medievals TEMPLA. Aquest grup està constituït per investigadors d’universitats, de museus i d’arxius catalans, espanyols i europeus i té la seva seu a l’Institut de Recerca Històrica (Secció SPEPC) de la Universitat de Girona.

L’acte està organitzat per la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Girona i el Museu Episcopal de Vic i compta amb la col·laboració del Ministeri de Ciència i Innovació.

Enllaços relacionats

Web de TEMPLA

Informació de la conferència

Catedrals al catàleg de les biblioteques del CRAI

Avui ens complau informar-vos d’una novetat bibliogràfica que hem incorporat recentment a la biblioteca.

Sota el títol “Helenismo, budismo e Islam: historia y civilización del Afganistán antiguo y medieval”, l’obra explica la història antiga i medieval d’un país, l’Afganistan, avui dia molt present en els mitjans de comunicació, però del que solem ignorar el seu passat més remot.

Situat al cor d’Àsia, Afganistan ha estat des de temps antics el bressol de brillants civilitzacions i la cruïlla de grans cultures. Gràcies a això, el país va conèixer l’hel·lenisme, va ser escenari del desenvolupament d’un art budista barrejat amb elements grecs i hindús, sense oblidar l’arribada de l’islam, que va marcar un abans i un després en la història política, social i cultural de l’Afganistan. Perquè seria en aquesta nació, estratègicament situada a mig camí entre el món àrab-islàmic, el món indi i el món oriental, on sorgirien alguns dels imperis més gloriosos de l’islam medieval.

L’obra es divideix en set capítols en els quals el lector fa un recorregut des del passat més remot d’Afganistan passant per la conquesta persa en el s. VI aC, l’arribada d’Alexandre el Gran i de l’hel·lenisme a terres afganes, la implantació del budisme amb les civilitzacions kushan i heftalita, el canvi progressiu a l’islam, els temps dels grans regnes medievals de Ghazna i Ghur, la invasió mongola i  la fundació del regne d’Afganistàn l’any 1747.

Daniel Gomà  és Doctor en Història per la Universitat de Barcelona amb la tesi “Las relaciones entre China y Corea del Norte en la era de Deng Xiaoping, 1978-1997 (2006)”. Màster en Estudis Asiàtics per l’Institut d’études polítiques de Paris, ha estat investigador post-doctoral en el Weatherhead East Asian Institute, Columbia University (Nova York) i al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. La seva recerca es centra en l’àmbit de la història política i social d’Àsia-Pacífic. Ha col·laborat en nombroses publicacions col·lectives i revistes especialitzades d’àmbit nacional i internacional. És autor dels llibres “Historia de Afganistán: De los orígenes del Estado afgano a la caída del régimen talibán” i “Pekín y Pyongyang frente a frente: Las relaciones entre China y Corea del Norte en la era de Deng Xiaoping (1978-1997)”.

Interficie de Siència.cat DBSciència.cat DB és una base de dades gratuïta i d’accés obert del Centre de Documentació Ramón Llull (CDRL) de la Universitat de Barcelona (UB). El seu objectiu és facilitar informació sobre obres científiques i tècniques escrites en llengua catalana o traduïdes al català, encara poc conegudes i estudiades, des de finals del segle XIII fins a les primeres dècades del segle XVI. El recurs sistematitza la informació de diversos àmbits interconnectats: obres; manuscrits; impresos; documents; persones; llocs; bibliografia; temes i vocabulari. Abans d’iniciar qualsevol consulta heu de registrar-vos.

La realització de la base de dades, que forma part del projecte Sciencia.cat, ha estat dirigida per Lluís Cifuentes, professor agregat de la Universitat de Barcelona, i Antònia Carré, ambdós membres del CDRL i de l’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM). La informació que ofereix sobre el patrimoni cultural, científic i tècnic català es pot complementar amb la consulta d’altres iniciatives del grup Narpan, en el camp de les humanitats digitals, com ara Translat DB, Eiximenis DB, Llull DB, o la futura Arnau DB. L’investigador també pot consultar les bases de dades BITECA, sobre textos medievals en català, i MCEM, sobre manuscrits moderns d’origen català. Els primers llibres impresos es recullen als catàlegs del patrimoni bibliogràfic català, valencià i espanyol. Els registres de Sciència.cat DB inclouen enllaços a aquestes i altres bases de dades que no formen part de l’entorn Narpan DB.

L’Espai Narpan, coordinat per Sadurní Martí i Miriam Cabré, dóna accés (des de juny de 2003) als materials de l’equip d’investigació del Grup de Recerca Consolidat “Cultura i Literatura a la Baixa Edat Mitjana” (2009 SGR 1261), dirigit per Lola Badia, Catedràtica de Filologia Catalana de la UB, i amb membres de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Girona i la Universitat de Barcelona.

En aquesta ocasió ens fem ressò de diversos congressos i jornades d’història que se celebraran durant el proper mes de juliol.

La Universidad del País Vasco, acull, del 2 al 4 de juliol, el II Kongresua Galeusca-Historia, que reuneix historiadors i historiadores de Catalunya, Galícia i el País Basc. Enguany el tema del Congrés és “Naciones en el Estado-nación: la formación cultural y política de naciones en la Europa contemporánea”, el qual s’articularà entorn de tres línies temàtiques:

1. Assemblees representatives i Parlaments (segles XVI-XXI): Trajectòria i biografies de parlamentaris i personal de les institucions representatives
2. Biografies intel·lectuals, microbiografía de personalitats amb carisma. Relats i historiografies
3. Realitats transfrontereres de Galícia, Euskadi-Euskal Herria i Catalunya-Països Catalans

En el Congrés hi participaràn Teresa Abelló, Carles Santacana i Agustí Colomines, professors  del  Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la UB,  Giovanni Cattini, membre de GEHCI, grup de recerca consolidat de la UB, i Agustí Alcoberro, professor del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Consulteu el programa del Congrés.

I a la província de Lleida:

Per tercer any consecutiu se celebraran les III Jornades d’Història Monestir de les Avellanes, que tindran lloc els dies 2 i 3 de juliol a l’Abadia de Santa Maria de les Avellanes, a Bellpuig. Amb el títol “L’espai sagrat al món monàstic medieval “, les Jornades reuniran acadèmics i especialistes de tot el món per tal d’entendre la relació existent entre l’espai sagrat i la vida monàstica a l’Europa medieval. Les Jornades comptaran amb la participació de Blanca Garí, professora del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Si voleu més informació, podeu consultar el programa de les Jornades.

I Balaguer acollirà els dies 4,5 i 6 de juliol el XVIIè Curs d’estiu de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell, amb el títol “Ruptura i legitimació dinàstica a l’Edat Mitjana”, en el que es volen debatre i entendre les raons de les ruptures i els arguments per a la legitimació dinàstica en l’època medieval. En el curs hi participaran especialistes i docents d’universitats d’arreu del món, entre els quals destaquem Antoni Riera Melis i Prim Bertran, ambdós professors del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Per a més informació consulteu el programa del curs.

Esperem que aquests congressos i jornades siguin del vostre interès.

Us informem que els propers dies 8, 15, 22 i 29 de maig té lloc al Departament d’Història de l’Art (Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona) i al MEAM (Museu Europeu d’Art Modern), les I Jornades Internacionals “L’Actualitat del Clàssic”

Les jornades han estat organitzades per el grup de recerca GRACMON del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona i pel Museu Europeu d’Art Modern de Barcelona (MEAM) i es centraran en la influència del model clàssic, – molt present en els diferents períodes històrics-, i l’activitat creativa dels segles XIX i XX.

Si voleu saber més sobre les jornades:

 L’entrada és lliure i gratuïta

El desembre passat es va produir el traspàs de l’historiador Frederic Udina i Martorell (Barcelona, 1914-2011), important medievalista, catedràtic de la UB i primer degà de la Facultat de Filosofia i Lletres de la UAB.

Autor d’una extensa bibliografia, també va fundar i dirigir revistes tant importants en la seva especialitat com “Cuadernos de Arqueología e Historia de la Ciudad”, “Miscellanea Barcinonensia”, “Medievalia” i “Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi”.

Cal destacar que durant la seva dilatada trajectòria professional Frederic Udina va ser director de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, sobre el qual va versar la seva tesi doctoral, i del Museu d’Història de Barcelona a més d’ostentar diferents càrrecs de responsabilitat en diverses institucions culturals d’arreu del país.

Us informem que el proper dimarts 29 de novembre Agustí Alcoberro, profesor d’història moderna de la Universitat de Barcelona i director del Museu d’Història de Catalunya, presentarà a la seu del dit museu el llibre “Diplomatari de Pere el Gran”, d’Stefano M. Cingolani.
El volum, publicat per la Fundació Noguera, recull els pergamins i les cartes que es conserven a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, als fons de Cancelleria, Pergamins Pere II, Cartes Reials Diplomàtiques Pere II, i Consell de Cent, datats durant el regnat de Pere el Gran i d’altres datats del regnat de Jaume I, així com documents registrats a les Cartes Reials Diplomàtiques de Jaume I i d’Alfons II i al fons de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem.
L’autor de l’obra, Stefano M. Cingolani, és medievalista i doctor en filologia romànica per la Università La Sapienza. Durant la seva trajectòria professional ha treballat com a profesor associat a la Universitat de Barcelona.
A més del propi autor i del profesor Alcoberro, la presentació del llibre anirà a càrrec de Juan J. López Burniol, president de la Fundació Noguera i Tomàs de Montagut, catedràtic de dret de la Universitat Pompeu Fabra.
En el futur, podreu trobar el llibre a les prestatgeries de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història del CRAI de la UB. Mentrestant, podeu trobar altres diplomataris i obres publicades per la Fundació Noguera al nostre catàleg. També podeu accedir de forma lliure al contingut d’aquest i d’altres documents al web de la Fundació Noguera.

Entrades més llegides

Join 185 other followers

Agost 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

RSS Novetats al CRAI de la UB

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

Publicacions dels nostres docents

Exposicions

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons