You are currently browsing the category archive for the ‘Història Antiga’ category.

Ens complau informar-vos de dues noves incorporacions al fons de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, escrites per professors del Departament de Prehistòria, História  Antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història:

Nova edicióPrehistoria_peninsula_iberica actualitzada de Prehistoria de la peninsula iberica. Ignacio Barandiarán … [et al.]

L’obra té diversos autors, d’entre els quals destaquem, els professors de Prehistòria M. Ángeles del Rincón i Francisco Javier López Cachero que ha revisat el capítol 4 escrit, inicialment, pel que va ser professor del mateix departament, José Luis Maya.

Al posar al dia aquesta monografia s’ha volgut oferir una visió actualitzada de la Prehistòria peninsular a principis del segle XXI, amb la inclusió de totes les novetats i descobriments realitzats fins al moment d’aquesta edició.  L’obra s’inicia amb les primeres ocupacions de la península per part del gènere Homo i es desenvolupa cronològicament fins a les fases finals de l’Edat del Bronze en el seu moment de transició cap a l’Edat del Ferro.

cenacula_buenacasa

Cenacula, tabernae et domus de Carles Buenacasa Pérez, professor d’Història Antiga i membre del Grup de recerca GRAT (Grup de Recerques en Antiguitat Tardana)

Es tracta d’un estudi de la arquitectura privada del món romà: els habitatges dels antics ciutadans de l’Imperi  i, més concretament,  els de la ciutat de Roma (tot i que no exclusivament), atès que és el cas més conegut i millor documentat. Per complementar l’estudi arqueològic s’hi ha incorporat un dossier de referències literàries (clàssiques i tardo antigues) que permeten fer més entenedors els usos donats a les edificacions.

Avui ens complau informar-vos d’una novetat bibliogràfica que hem incorporat recentment a la biblioteca.

Sota el títol “Helenismo, budismo e Islam: historia y civilización del Afganistán antiguo y medieval”, l’obra explica la història antiga i medieval d’un país, l’Afganistan, avui dia molt present en els mitjans de comunicació, però del que solem ignorar el seu passat més remot.

Situat al cor d’Àsia, Afganistan ha estat des de temps antics el bressol de brillants civilitzacions i la cruïlla de grans cultures. Gràcies a això, el país va conèixer l’hel·lenisme, va ser escenari del desenvolupament d’un art budista barrejat amb elements grecs i hindús, sense oblidar l’arribada de l’islam, que va marcar un abans i un després en la història política, social i cultural de l’Afganistan. Perquè seria en aquesta nació, estratègicament situada a mig camí entre el món àrab-islàmic, el món indi i el món oriental, on sorgirien alguns dels imperis més gloriosos de l’islam medieval.

L’obra es divideix en set capítols en els quals el lector fa un recorregut des del passat més remot d’Afganistan passant per la conquesta persa en el s. VI aC, l’arribada d’Alexandre el Gran i de l’hel·lenisme a terres afganes, la implantació del budisme amb les civilitzacions kushan i heftalita, el canvi progressiu a l’islam, els temps dels grans regnes medievals de Ghazna i Ghur, la invasió mongola i  la fundació del regne d’Afganistàn l’any 1747.

Daniel Gomà  és Doctor en Història per la Universitat de Barcelona amb la tesi “Las relaciones entre China y Corea del Norte en la era de Deng Xiaoping, 1978-1997 (2006)”. Màster en Estudis Asiàtics per l’Institut d’études polítiques de Paris, ha estat investigador post-doctoral en el Weatherhead East Asian Institute, Columbia University (Nova York) i al Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona. La seva recerca es centra en l’àmbit de la història política i social d’Àsia-Pacífic. Ha col·laborat en nombroses publicacions col·lectives i revistes especialitzades d’àmbit nacional i internacional. És autor dels llibres “Historia de Afganistán: De los orígenes del Estado afgano a la caída del régimen talibán” i “Pekín y Pyongyang frente a frente: Las relaciones entre China y Corea del Norte en la era de Deng Xiaoping (1978-1997)”.

Dimecres 17 d’octubre, a les 18:30h., tindrà lloc a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història la xerrada Burial bodies and behavior in the earlier Upper paleolithic, a càrrec del Doctor Erik Trinkaus del Departament d’Antropologia de la Washington University in St. Louis Missouri, USA.

Aquest seminari forma part del Cicle de seminaris 2012-2013 que organitza el Departament de Prehistòria, Història antiga i Arqueologia, on participen investigadors que comparteixen amb els assistents la seva experiència. D’aquesta manera es fomenta la participació i s’obren perspectives entre els diferents camps de recerca de les àrees que integren el departament.

Les xerrades estan obertes a tothom: estudiants de grau, llicenciatura, màster, doctorands, investigadors, professorat i totes aquelles persones interessades. La Comissió de Seminaris la formen: Joan Daura, Marta Portillo, Maria Yubero, Montserrat Sanz, Lluís Pons, Marta Mateu, Daniela Rosso, Eduard Ble i F. Javier López Cachero.

Enllaços relacionats:

El Museu d’Arqueologia de Catalunya ofereix, fins al 12 d’agost, una aproximació a Ötzi, l’home de gel, la mòmia humana natural més antiga del món, que va viure fa prop de 5.300 anys. Va ser descobert el 1991 a la vall d’Ötz, als Alps, en perfecte estat de conservació gràcies al fred extrem i perpetu de la zona, que va conservar el seu cos, la seva roba i diversos objectes.

La mostra ofereix un recorregut per totes les etapes de la investigació distribuït en diferents espais. Tot i que els artefactes originals no estan presents a causa de la seva fragilitat, es presenten nombroses rèpliques dels objectes i de les restes de la indumentària trobades.  La mòmia i els objectes que es van trobar al seu costat es conserven al Museu Arqueològic del Tirol del Sud (Bolzano, Itàlia), en una cambra frigorífica especialment dissenyada per a això. A l’exposició hi ha una càmera connectada per veure l’autèntic Ötzi en temps real.

Un espai interactiu convida els visitants a experimentar diversos aspectes de la vida d’Ötzi i mostra l’estat actual de les investigacions. Ötzi ha tornat a la primera plana de l’actualitat perquè un equip de científics de l’Institut de Mòmies i de l’Home del Gel de l’Acadèmia Europea de Bozen (EURAC) i del Centre d’Interfícies Intel·ligents de la Universitat Tècnica de Darmstadt ha descobert a les ferides del seu cos momificat les que són les restes més antigues de sang disponibles per a la recerca.

Enllaços relacionats:

Al catàleg:

Al ReCercador:

Podeu buscar els termes “Otzi iceman” per trobar articles sobre el tema

Darrerament s’ha incorporat al Museu virtual de la Universitat de Barcelona la visita al Jaciment arqueològic d’Oxirinc (Egipte), amb textos i selecció d’imatges a càrrec del Dr. Josep Padró, professor emèrit del Departament de Prehistòria, Història antiga i Arqueologia.

Aquest jaciment estava situat a la moderna El-Bahnasa, a 190 km al sud del Caire; la ciutat es trobava al costat occidental del canal de Josep (Bahr Yussef), un braç occidental del riu Nil. És un dels llocs arqueològics egipcis més importants. Va ser identificat durant l’expedició de Napoleó Bonaparte i des de 1897 ha estat objecte d’excavacions intermitents i s’hi ha trobat milers de papirs, escrits majoritàriament en grec.

L’any 1992, amb motiu de la troballa d’una important necròpolis, que va del període saïta a l’època cristiana (664 aC – 641 dC), es va iniciar una actuació conjunta de la Universitat de Barcelona i el Servei d’Antiguitats d’Egipte, amb l’objectiu d’endegar un programa de recerca: La Missió Arqueològica d’Oxirrinc. El 2002, aquesta Missió va esdevenir exclusivament de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de diverses institucions com la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, actuals impulsors de la Missió juntament amb el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La direcció dels treballs i del jaciment estan sota la responsabilitat del Dr. Josep Padró, catedràtic de la UB i President de la  Societat Catalana d’Egiptologia.

Enllaços relacionats:

Dimecres 18 d’abril a las 18h. tindrà lloc al Seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, de la Facultat de Geografia i Història la xerrada Agitar la guerra per construir la pau: “imperialisme per invitació” i relacions internacionals en l’Antiguitat clàssica (ss. IV-I a.C.). Parlen sobre aquest tema el  Dr. Toni Ñaco del Hoyo (ICREA/UAB) i el Dr. Daniel Gómez Castro (Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana, UAB).

Aquest seminari forma part del Cicle de seminaris 2011-2012 que organitza el Departament de Prehistòria, Història antiga i Arqueologia, on participen investigadors que comparteixen amb els assistents la seva experiència. D’aquesta manera es fomenta la participació i s’obren perspectives entre els diferents camps de recerca de les àrees que integren el departament.

Les xerrades estan obertes a tothom: estudiants de grau, llicenciatura, màster, doctorands, investigadors, professorat i totes aquelles persones interessades. La Comissió de Seminaris la formen: Joan Daura, Marta Portillo, Maria Yubero, Montserrat Sanz, Lluís Pons, Marta Mateu, Daniela Rosso, Eduard Ble i F. Javier López Cachero.

Enllaços relacionats:

El método de datación absoluta del radiocarbonio: problemas y perspectivas

El proper dijous 14 de març a les 18h. tindrà lloc al Seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història (UB), aquesta xerrada a càrrec de Giacomo Capuzzo, investigador del Departament de Prehistòria (UAB)

La recent publicació de la Base de datacions radiocarbòniques de Catalunya ha esdevingut una eina bàsica per a la investigació en arqueologia. Les datacions arqueològiques fiables són imprescindibles per situar els processos històrics en la seva profunditat temporal. Per assolir aquest objectiu el mètode de datació del Carboni 14 (C14) és avui dia una valuosa eina. No obstant això, són molts encara els errors metodològics que afecten aquest procés de datació.

Es per això que aquest seminari es proposa explicar el mètode de datació C14 des de la recollida de la mostra en el camp fins al seu processament en el laboratori. En particular s’enfocarà l’atenció sobre la selecció de les mostres més fiables i el calibratge de les datacions radiocarbòniques a través de l’ús dels programes OxCal i CalPal.

Aquest seminari s’emmarca en el cicle de seminaris que el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia (UB) organitza , un cop al mes, al llarg del curs 2011-2012. La idea és fomentar el debat de manera participativa i obrir perspectives entre diferents camps de recerca amb la xerrada per part d’un investigador que fa partícips als assistents de la seva recerca

Us presentem una nova incorporació a les novetats bibliogràfiques de la nostra biblioteca:  Toht, pensamiento y poder en el Egipto faraónico. Aquesta és la darrera publicació del Doctor Ferran Iniesta, membre del  Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica de la Facultat de Geografia i Història (UB). El professor Iniesta també ha impartit docència a les universitats de Dakar (Senegal) i Antananarivo (Madagascar), és Coordinador del Comité acadèmic de l‘Institut Catalunya Àfrica i impulsor del Màster euroafricà en ciències socials per al desenvolupament (2010-2012), en el que participen tres universitats africanes i cinc espanyoles. Dirigeix l’equip d’investigació GESA (Grup d’Estudi de les Societats Africanes) i la xarxa d’investigadors ARDA (Agrupament de Recerca i Docència d’Àfrica) de la  Universitat de Barcelona.

El llibre contradiu la imatge que la majoria de pelicul·les i molts llibres d’història ens han transmès d’un Egipte poblat de mòmies, tombes i terrors. Kemit, el País Negre, era al contrari, el lloc de la llum i de l’alegria. Hi va haver una manera egípcia de viure, de pensar i d’obrar i, en aquest estil particular de concebre la vida i el món, profundament africà, no hi havia espai per l’odi, el terror o la destrucció. I així ho narra l’autor, en una obra on emfatitza el vitalisme africà del pensament de l’antic Egipte enfront del pessimisme existencial i mostra com la cultura egípcia desafiava el dolor, la por i la mort amb un cant amable a l’harmonia universal, allà on Seth i Horus (els Dos Combatents) es complementen com parts dinàmiques de Thot, la suprema saviesa.

Civilització egipcia al catàleg de la biblioteca

L’eminent historiador de l’antiguitat i expert en epigrafia clàssica Géza Alföldy, nascut a Hongria al 1935 i de nacionalitat alemanya, va morir el passat 6 de novembre, als 76 anys, a Atenes. És considerat l’especialista més important en epigrafia llatina -ciència que interpreta les inscripcions- i un dels principals coneixedors de la història social de Roma.

Al llarg de la seva vida va estar especialment vinculat a Tarragona, ciutat que va visitar per primera vegada als anys setanta. Considerat un dels majors experts i estudiosos del patrimoni de la Imperial Tàrraco, va ser autor de la principal obra sobre l’època romana de Tarragona, Die römischen Inschriften von Tarraco (Berlín, 1975), la qual va suposar un gran impuls per al millor coneixement històric de Tàrraco. La seva darrera visita va ser al maig d’aquest any, per presentar el primer volum dels tres que compondran la segona edició del fascicle dedicat a Tàrraco del Corpus Inscriptionum Latinarum (CIL II²/ 14,2 Inscriptiones Hispania Latinae. Conventus Tarraconensis. Colonia Ivlia Urbs Trivmphalis Tarraco).

Gràcies a la importància dels seus estudis sobre la història de la Hispània romana, va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2001) i, per la seva implicació en l’estudi i la difusió internacional de la Tarragona romana, la Medalla d’Argent de la Ciutat de Tarragona (2008). Fou Membre de la Secció històrico-arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans des del 1996,  va formar part del Consell Científic Assessor de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i també va participar com a soci d’honor a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense. A més, va ser anomenat doctor honoris causa per nou universitats, entre elles la Universitat Autònoma de Barcelona (1988) i la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (2009).

  • G. Alföldy és autor de més de 500 articles i uns 50 llibres, alguns dels quals podeu consultar al nostre catàleg.

La Bética en el concierto del imperio romano és el títol del discurs d’ingrés que el catedràtic del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia José Remesal Rodríguez va llegir el 13 de març amb motiu del seu ingrés en la Reial Acadèmia de la Història i contestat per José María Blázquez Martínez. El discurs fa referència a l’organització romana dels recursos de la plebs de Roma i de l’ exèrcit, els dos pilars fonamentals en què es basava el poder de l’Emperador. La necessitat de redistribuir els recursos alimentaris de l’ imperi va crear una sèrie de relacions entre les diferents províncies i Roma i també entre les mateixes províncies. Aquest sistema de relacions ha sigut definit pel Dr. Josep Remensal com  “interdependència provincial”.

Els estudis del  Dr. Remesal, dedicats, en concret, a la producció del comerç i dels aliments, en especial a l’oli d’oliva d’ Andalusia, han posat de manifest de quina manera es va desenvolupar la política alimentària de l’ Imperi Romà i de quina forma aquesta va intervenir en l’evolució  política, administrativa i social de l’Imperi. En particular, ha estudiat la distribució d’aliments en Roma capital i de l’exèrcit  romà en Germania.

La província romana Bètica (corresponent a l’actual Andalusia) era rica en recursos minerals i productes agropecuaris i marins. La Bètica havia caigut sota el poder romà en 206 a.C., les bones condicions de la província havien atret a molts colons i negociants itàlics, de manera que a finals de la república romana i començament de l’imperi  era ja una zona completament integrada en el món romà.

Quan Cesar va conquerir Gallia i Germania un nou món es va obrir per als interessos romans, a partir d’aquest moment va ser precís mantenir l’exèrcit acantonat en aquestes zones. Cadis, la ciutat marinera d’ occident, estava en condicions de poder transportar per l’ Atlàntic i Mediterrani els abundants productes de la vall del Guadalquivir.

En el discurs el Dr. Remesal exposa els diversos  moments en els quals es manifesten la interacció entre el desenvolupament dels interessos de Roma.  Així  dedica un ampli capítol  a l’estudi de la producció i el comerç de l’oli de baètic, indústria sobre la qual es va basar en gran mesura el desenvolupament de la Bètica i les seves gents.

Enllaç d’interès:

http://ceipac.gh.ub.es/

Join 183 other followers

Setembre 2021
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
 12345
6789101112
13141516171819
20212223242526
27282930  

RSS Novetats al CRAI de la UB

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

Publicacions dels nostres docents

Exposicions

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons