You are currently browsing the category archive for the ‘Facultat de Geografia i Història’ category.
Dijous 14 de març a les 18:30h. al Seminari del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia tindrà lloc la xerrada: “Arqueòlegs i intervencions furtives”. L’acte anirà a càrrec de Joan-Carles Alay, de la Societat Catalana d’Arqueologia i investigador membre del SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) de la Universitat de Barcelona. La xerrada vol donar resposta a moltes de les preguntes que els arqueòlegs es formulen en el moment en que es troben o bé tenen coneixement d’una intervenció furtiva.
Aquest seminari forma part del Cicle de seminaris 2012-2013 que organitza el Departament de Prehistòria, Història antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història, on participen investigadors que comparteixen amb els assistents la seva experiència. D’aquesta manera es fomenta la participació i s’obren perspectives entre els diferents camps de recerca de les àrees que integren el departament.
Enllaços relacionats:
- Cartell del seminari
- Programa del cicle de seminaris 2012-2013
- Protecció del patrimoni cultural al catàleg de la biblioteca
- Guía temàtica d’Arqueologia
Les Facultats de Filosofia i Geografia i Història són privilegiades pel seu entorn cultural. Donant dos passos ens podem trobar un munt de teatres, sales d’art, cinemes, biblioteques i sobretot museus.
Un d’aquests museus és el CCCB que tenim molt a prop. Només cal que creuem el carrer per endinsar-nos en un món ple d’art i d’història amb un edifici del que es pot veure reflectida una petita part del nostre món.
Si mai no us heu perdut per aquest bonic i històric edifici i heu contemplat les diferents exposicions que guarda dins seu, ara no teniu excusa. Si sou alumnes de les Facultats de Filosofia i Geografia i Història la entrada és gratuïta, només necessiteu el carnet de la UB i la matrícula del curs.
Animeu-vos a creuar el carrer!!!!!!
Ens complau informar-vos de dues noves incorporacions al fons de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, escrites per professors del Departament de Prehistòria, História Antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història:
Nova edició
actualitzada de Prehistoria de la peninsula iberica. Ignacio Barandiarán … [et al.]
L’obra té diversos autors, d’entre els quals destaquem, els professors de Prehistòria M. Ángeles del Rincón i Francisco Javier López Cachero que ha revisat el capítol 4 escrit, inicialment, pel que va ser professor del mateix departament, José Luis Maya.
Al posar al dia aquesta monografia s’ha volgut oferir una visió actualitzada de la Prehistòria peninsular a principis del segle XXI, amb la inclusió de totes les novetats i descobriments realitzats fins al moment d’aquesta edició. L’obra s’inicia amb les primeres ocupacions de la península per part del gènere Homo i es desenvolupa cronològicament fins a les fases finals de l’Edat del Bronze en el seu moment de transició cap a l’Edat del Ferro.
Cenacula, tabernae et domus de Carles Buenacasa Pérez, professor d’Història Antiga i membre del Grup de recerca GRAT (Grup de Recerques en Antiguitat Tardana)
Es tracta d’un estudi de la arquitectura privada del món romà: els habitatges dels antics ciutadans de l’Imperi i, més concretament, els de la ciutat de Roma (tot i que no exclusivament), atès que és el cas més conegut i millor documentat. Per complementar l’estudi arqueològic s’hi ha incorporat un dossier de referències literàries (clàssiques i tardo antigues) que permeten fer més entenedors els usos donats a les edificacions.
Ens complau informar-vos de dues noves incorporacions al fons de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, escrites per professors de la Facultat de Geografia i Història:
- Pedro Pitarch y Gemma Orobitg (eds.). Modernidades indígenas. Mitjançant l’anàlisi de tretze estudis etnogràfics, aquest llibre interpreta com transforma la modernitat a les cultures indígenes i com aquestes modifiquen la modernitat.
Gemma Orobitg és professora i Directora del Departament d’Antropologia Social i d’Història d’Amèrica i Àfrica i coordinadora del Grup d’investigació Grup d’Estudis sobre Cultures Indígenes i Afroamericanes (CINAF- Universitat de Barcelona)
Peddro Pitarch és col.laborador extern del mateix grup d’investigació i professor del Departamento de Historia de América II (Antropología de América) de la Universidad Complutense de Madrid.
_____________________________________________________________________________________________________________________
- Gemma Orobitg y Gemma Celigueta (eds.). Autoctonía, poder local y espacio global frente a la noción de ciudadanía. Els canvis de les relacions entre els pobles indígenes i l’Estat haurien de comportar una revisió, i fins i tot un replantejament. Atès que el llibre neix d’un cicle de conferències, l’obra no només reuneix estudis de diversos investigadors, sinó que també es fa ressò del debat posterior sobre el tema.
Gemma Celigueta és professora associada d’Història d’Amèrica de la Universitat de Barcelona. Membre del Grup d’Estudis sobre Cultures Indígenes i Afroamericanes (CINAF- Universitat de Barcelona). També és docent al Màster en Inmigració i Educació Intercultural organitzat pel Departament de Filosofia Teoretica i Pràctica de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona.
El proper 12 de desembre tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història, la Jornada “El Fòrum Romà de l’Antiguitat a l’era digital” organitzada per la Facultat amb la col·laboració del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, el grup de recerca consolidat ARS PICTA, L’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), el Ministero per i Beni e le Attività Culturali, l’Istituto Italiano di Cultura de Barcelona i el National Geographic HISTORIA.
Aquesta jornada, que reflexiona el que representa el Fòrum Romà i la seva difusió pedagògica, compta amb la participació del degà de la Facultat de Geografia i Història, el Dr. Francesc Xavier Roigé i amb la presència de diversos professors de la Facultat: Dra Milagros Guàrdia, el Dr Carles Mancho, Dr Juan Miguel Muñoz , el Dr Joan-Ramon Triadó, el Dr Joan Molet, la Dra Lourdes Cirlot, el Dr José Enrique Monterde i el Dr Roger Ailer.
Per a més informació:
Els dies 28 i 29 de novembre es celebren, a la Sala de Juntes de la Facultat de Geografia i Història i de la Facultat Filosofia, les I Jornades de tardor: cos, sexualitat i poder en el món antic, amb l’objectiu de reflexionar sobre la producció i la representació del cos i de la identitat femenina a l’Antiguitat. Estan organitzades per Tàcita Muta (Grup d’Estudi de Dones i Gènere a l’Antiguitat) del Grup de Recerca Consolidat Creació i Pensament de les Dones de la Universitat de Barcelona, amb la col·laboració de la Facultat de Geografia i Història i el Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia UB.
La Inauguració de les jornades anirà a càrrec de Rosa Rius Gatell (Professora d’Història de la Filosofia, UB i Directora del Seminari Filosofia i Gènere). A més participen altres investigadores de la UB, entre les quals volem destacar la nostra companya del CRAI Biblioteca d’Economia i Empresa Marta Ortega Balanza (Llicenciada en Dret i Història, UB i Màster en Estudis Orientals, UPF) presenta la ponència Cuerpos empoderados: las gladiadoras.
El comitè organitzador està format per Maria Dolors Molas Font (professora d’Història Antiga UB i coordinadora de Tàcita Muta); Maria Jordana Marín (Llicenciada en Història UB i Màster en Estudis de Dones i Gènere de l’iiEDG) i Cristina Yúfera Molina (llicenciada en Història UB i Màster en Gestió del Patrimoni Cultural, UB).
Enllaços relacionats:
- Historia antiga i dones al catàleg de la biblioteca
- Cartell de les jornades
- Díptic de les jornades
Un equip cientific interdisciplinar ha identificat una nova resta de neandertal a Catalunya, a la Cova del Gegant de Sitges (Garraf). En formen part d’aquest equip els arqueòlegs Montserrat Sanz i Joan Daura investigadors del GRQ (Grup de Recerca del Quaternari) vinculat al SERP (Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques) i Josep Maria Fullola, catedràtic de Prehistòria i Director del SERP del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona.
Es tracta d’una dent incisiva que no havia estat identificada com a humana fins ara, la qual cosa ha estat possible gràcies a la revisió de la col·lecció de la cova del Gegant al Museu de Ciències Naturals de Barcelona que han dut a terme els arqueòlegs de la UB. L’any 2005 aquest mateix equip va identificar una mandíbula de neandertal dipositada a l’Arxiu Històric de Sitges, la qual està exposada actualment al Museu d’Arqueologia de Catalunya.
La nova resta localitzada a la cova del Gegant, de la mateixa antiguitat, és una dent incisiva inferior que es correspon a un individu que quan va morir tenia entre 8 i 10 anys; per tant, es tracta d’un espècimen diferent del de la mandíbula identificada l’any 2005, que devia tenir més de 15 anys en el moment de la seva mort. La cova del Gegant es converteix, així, en l’indret que més restes humanes neandertals ha aportat fins ara. On es troba una de les escasses restes neandertals que es coneixen a Catalunya, que es redueixen a quatre: la mandíbula de Banyoles; la dent de la cova de Mollet, a Girona; la mandíbula de la cova del Gegant, i la dent trobada en aquest mateix jaciment que ara ha estat identificada.
Joan Daura i Montserrat Sanz, investigadors del SERP, parlen a BVISIO sobre la Cova del Gegant
Enllaços relacionats:
- Altres excavacions arqueologiques al Garraf que podeu trobar al catàleg de la biblioteca
- Excavacions arqueològiques al Dipòsit Digital UB
- Revistes d’arqueologia a RACO (Revistes Catalanes en Accés Obert)
Ens complau informar-vos de tres noves incorporacions al fons de la Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història, escrites per diferents professors de la Facultat:
- Peist, Nuria. El éxito en el arte moderno
Nuria Peist, doctorada en Història de l’Art i professora a la Universitat de Barcelona, analitza en aquest llibre els mecanismes que van permetre que diferents artistes assolissin la fama durant el SXX. L’autora diferencia dos períodes de reconeixement en l’art modern. El primer moment el composen els artistes, els primers crítics, els marxants i els col·leccionistes d’art. Mentre que la segona etapa el conformen els agents mediadors, com directors de museus o historiadors de l’art.
- Cid, Daniel; Sala, Ma Teresa. Las casas de la vida : relatos habitados de la modernidad
Ma Teresa Sala, doctora i professora d’Història de l’Art a la Universitat de Barcelona, i Daniel Cid, professor i responsable del direcció científica de ELISAVA, ens presenten aquesta obra que recorre les cases de diversos creadors com Victor Català, Rilke, Dalí o Le Corbusier, entre d’altres.
Vicenç Furió, professor de Teoria de l’Art a la Universitat de Barcelona, reflexiona en aquesta obra sobre la reputació en l’art i com el prestigi i la qualitat són elements variables al llarg de la història que estan condicionats per els diferents de judicis personals i culturals.
Dimecres 13 de novembre, a les 18:30h., tindrà lloc al Seminari del Departament de Prehistòria, Història antiga i Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història la xerrada Arqueologia i Guerra Civil, a càrrec del Dr. Francesc Xavier Hernández Cardona Director del Departament de Didàctica de les Ciències Socials de la Universitat de Barcelona.
Aquest seminari forma part del Cicle de seminaris 2012-2013 que organitza el Departament de Prehistòria, Història antiga i Arqueologia , on participen investigadors que comparteixen amb els assistents la seva experiència. D’aquesta manera es fomenta la participació i s’obren perspectives entre els diferents camps de recerca de les àrees que integren el departament.
Les xerrades estan obertes a tothom: estudiants de grau, llicenciatura, màster, doctorands, investigadors, professorat i totes aquelles persones interessades. La Comissió de Seminaris la formen: Joan Daura, Marta Portillo, Maria Yubero, Montserrat Sanz, Lluís Pons, Marta Mateu, Daniela Rosso, Eduard Ble i F. Javier López Cachero.
Enllaços relacionats:
- Cerca per autor: Francesc Xavier Hernández Cardona, al catàleg de la biblioteca.
- Cartell del seminari.
- Programa dels Seminaris d’Arqueologia.
Els dies 8, 15, 22 i 29 de novembre la Fundació Joan Maragall i el Centre d’Estudis Històrics Internacionals (CEHI) de la Universitat de Barcelona organitzen un cicle de conferències sobre història contemporània.
A la llum de les transformacions ocurregudes a les darreries del s. XX, els conferenciants ens proposen una nova mirada sobre el s. XXI des de quatre punts de vista diferents però molt relacionats: les crisis econòmiques, els canvis geopolítics posteriors a la Segona Guerra Mundial, els canvis culturals del s. XX i l’evolució de l’Església després del Concili Vaticà II.
Les conferències, coordinades pel Dr. Jaume Dantí, professor del Departament d’Història moderna de la Universitat de Barcelona, seran a càrrec de Jordi Catalan, catedràtic de la Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials de la UB, Antoni Segura i Jordi Casassas, ambdós catedràtics del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de Barcelona i de Juan María Laboa, professor d’història eclesiàstica de la Universidad Pontificia de Comillas.
Les conferències són gratuïtes i tindran lloc a la Sala Gran de la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona entre les 19h i les 20:30 h.
Enllaços relacionats:
Jaume Dantí, com autor al catàleg del CRAI de la UB
Jordi Catalan, com autor al catàleg del CRAI de la UB
Antoni Segura, com autor al catàleg del CRAI de la UB
Jordi Casassas, com autor al catàleg del CRAI de la UB
Juan María Laboa, com autor al catàleg del CRAI de la UB
Programa de les conferències
