You are currently browsing the category archive for the ‘Congressos i jornades’ category.

muretEls dies 27, 28 i 29 de novembre d’enguany es celebrarà a Barcelona el “Congrés internacional: La cruïlla de Muret. Una nova definició per Europa i el Mediterrani?“, que reuneix prestigiosos medievalistes d’arreu del món, entre els quals hi ha nombrosos professors de la Universitat de Barcelona. El Congrés tindrà lloc a la Institució Milà i Fontanals (CSIC) i està organitzat per la Sociedad Española de Estudios Medievales i l’Institut de Recerca en Cultures Medievals de la Universitat de Barcelona, entre d’altres.

El Congrés s’emmarca en els actes que celebren el vuit-cents aniversari de la Batalla de Muret.

El 12 de setembre de 1213 Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere I de Catalunya-Aragó, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix es van enfrontar als croats (amb el papa Innocenci III) i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, a la vila occitana de Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc.

La batalla es va saldar amb la victòria de Simó de Montfort i la mort de Pere I, dit el Catòlic. El decés del monarca significà la fi de l’expansió catalana a Occitània (exposada al Tractat de Corbeil de 1258 entre el rei Jaume I i el rei de França Lluís IX) i orientà les futures conquestes del seu fill, Jaume I, cap al sud de Catalunya. La derrota de l’aliança occitano-aragonesa debilità fortament el moviment càtar que es va extingir a finals del segle XIII.

El personal del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història està preparant una mostra bibliogràfica i un recurs electrònic que us presentarem a finals de novembre, coincidint amb la celebració del Congrés. Mentrestant, us convidem a fer un tast d’història amb el següent enllaç relacionat:

Batalla de Muret al Catàleg de la Biblioteca

Escudo_WEBEl dia 12 de setembre es commemora el vuitè centenari de la Batalla de Muret, que tingué lloc a la vila occitana de Muret, al sud de Tolosa de Llenguadoc.

Aquesta acció bèlica va enfrontar a Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere I de Catalunya-Aragó, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats (amb el papa Innocenci III) i les tropes de Felip II de França, comandades per Simó de Montfort, que participaven en la croada albigesa.

Simó de Montfort va guanyar la batalla on morí el rei Pere I, anomenat el Catòlic. La mort d’aquest rei determinarà la fi de l’expansió catalana a Occitània (exposada al Tractat de Corbeil de 1258 entre el rei Jaume I i el rei de França Lluís IX) i orientarà les futures conquestes del seu fill, Jaume I, cap al sud de Catalunya. També hi haurà una important repercussió social sobre moviment càtar molt arrelat a la zona occitana i que al formar part del bàndol perdedor serà fortament reprimit.

Us anunciem que, amb aquest motiu, el personal del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història estem preparant una mostra bibliogràfica i un recurs electrònic que us presentarem a finals de novembre, coincidint amb la celebració del “Congrés internacional: La cruïlla de Muret. Una nova definició per Europa i el Mediterràni?” Institució Milà i Fontanals (CSIC), en el qual participaran diversos professors de la UB.

Enllaços relacionats:

Jornades Internacionals: Kierkegaard i les arts.
Lectures contemporànies
(en ocasió del bicentenari del naixement de Søren Kierkegaard)
23 i 24 de maig 2013

Ara fa 200 anys, el 5 de maig de 1813, va néixer el filòsof danès Søren Kierkegaard.

Considerat filòsof, teòleg, pare de l’existencialisme, neoortodox, postmodernista, humanista, poeta, individualista… entre altres coses, és considerat com una figura de gran influència en el pensament filosòfic contemporani (Heidegger, Adorno, Wittgenstein, Hannah Arendt, Sartre, Barthes,   Kafka, J. L. Borges, Unamuno, etc.). Va qüestionar la naturalesa de la fe, la institució de l’Esglèsia cristiana i l’ètica cristiana així com les pretensions totalitzadores de la filosofia moderna. Va ser el primer pensador de la “singularitat”.

És per aquesta raó que entre el 23 i el 24 d’aquest mes tindran lloc unes Jornades Internacionals sobre S. Kierkegaard i les Arts organitzades conjuntament per la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma i l’Ateneu Barcelonès.

Tenim la gran sort de poder comptar amb una  especialista de relleu, la Dra. Laura Llevadot del Departament d’Història de la Filosofia, Estètica i Filosofia de la Cultura de la Facultat de Filosofia de la nostra Universitat, que a més coordina aquestes jornades. La professora Llevadot va estudiar a la nostra facultat i el seu doctorat va versar sobre S. Kierkegaard. Anà a investigar al Søren Kierkegaard Centre de la Universitat de Copenhague i a la Howard and Edna Hong Kierkegaard Library (Minnesota) i és la responsable directa de l’ampliació dels fons a la nostra secció de filosofia quant a obres de creació i estudis de i sobre Kierkegaard.

El 2005 va presentar la seva tesi doctoral intitulada Escritura y repetición : lectura de Søren Kierkegaard i darrerament ha publicat dos llibres sobre aquest autor: La philosophie seconde de Kierkegaard (2012) i  Kierkegaard trough Derrida (2013) que encara no ens ha arribat a la biblioteca. En les seves pròpies paraules:

“Kierkegaard és un filòsof fascinant, amb una escriptura àgil, divertida, irònica, juganera, entremaliada i plena de paranys. Se’l pot llegir només per plaer, per la diversió d’enfrontar-se a una lectura intel·ligent que demana una atenció extrema i que dissecciona una a una totes les mistificacions de la condició humana. Kierkegaard és una gran psicòleg que fuig de la psicologia com a ciència, és un observador d’ànimes. Però el que em va captivar de la seva obra va ser el vincle entre la filosofia i la vida, la crítica als grans sistemes filosòfics i a la racionalitat moderna, a través d’una implicació vital amb l’escriptura. “Escriure és la meva vida”, va dir en una ocasió. És aquesta passió envers una escriptura que alhora entén que l’únic que val la pena ser pensat és la pròpia existència, les nostres maneres de viure, el que em va portar a treballar i escriure sobre la seva obra. Ni l’angoixa, ni la religió, ni la rebel•lia, varen ser motius per acostar-m’hi, sinó aquest nexe insubornable entre filosofia i existència, entre les possibilitats que ens ofereix el pensament per aprendre a viure. Suposo, doncs, que fou el meu desig “d’aprendre a viure, per fi” –com diu Derrida- el que em va fer acostar-m’hi i quedar-me a la seva vora, submergida en les seves embrollades i sàvies pàgines, durant tant de temps.”
(Laura Llevadot. Barcelona, 2 de maig de 2013)

Enllaços relacionats:

Al CRAI disposem d’un ampli i complet fons bibliogràfic:

Biblioteques especialitzades:

Altres activitats, congressos i celebracions:

calafell

Del 7 al 9 de març tindrà lloc, a Calafell (Tarragona), la VII Reunió Internacional d’Arqueologia que estarà centrada en el tema “Les estructures socials protohistòriques a la Gàl·lia i a Ibèria”. L’acte està coorganitzat per la Universitat de Barcelona, l’ICAC, l’Ajuntament de Calafell i el Centre Camille Jullian. Entre els coordinadors de la reunió es troba el professor Joan Sanmartí, membre del Departament de Prehistòria, Història Antiga i  Arqueologia de la Facultat de Geografia i Història.

Enllaços relacionats:

Programa

Prehistòria i protohistòria a la Guia temàtica d’Arqueologia

Documents al catàleg de la biblioteca:

El proper 12 de desembre tindrà lloc a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història, la JornadaEl Fòrum Romà de l’Antiguitat a l’era digital” organitzada per la Facultat amb la col·laboració del Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, el grup de recerca consolidat ARS PICTA, L’Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM), el Ministero per i Beni e le Attività Culturali, l’Istituto Italiano di Cultura de Barcelona i el National Geographic HISTORIA.

Aquesta jornada, que reflexiona el que representa el Fòrum Romà i la seva difusió pedagògica, compta amb la participació del degà de la Facultat de Geografia i Història, el Dr. Francesc Xavier Roigé i amb la presència de  diversos professors de la Facultat: Dra Milagros Guàrdia, el Dr Carles Mancho,  Dr Juan Miguel Muñoz , el Dr Joan-Ramon Triadó, el Dr Joan Molet, la Dra Lourdes Cirlot, el Dr José Enrique Monterde i el Dr Roger Ailer.

Per a més informació:

Del 7 al 10 de novembre es celebren, a l’Aula Magna de la Facultat de Geografia i Història, les 1es jornades  d’Antropologia del conflicte urbà sota el títol  Desercions, contra-moviments i mobilitats forçades a la ciutat contemporània. Estan organitzades per l’Observatori Antropologia del Conflicte UrbàGrup de Treball Etnografia dels Espais Públics de l’Institut Català d’Antropologia i el Grup de Recerca sobre Exclusió i Control Social (GRECS) del Departament d’Antropologia Cultural i Història d’Amèrica i Àfrica de la Universitat de Barcelona.

Aquestes Jornades pretenen inventariar i analitzar, a través de variades aproximacions etnogràfiques, aquells fenòmens de desacatament quotidià dirigits o inspirats pel refús a un ordre espacial, econòmic, polític o social. Per tal d’identificar-los com a mecanismes destinats a la denúncia d’un ordre concret, es tracta d’apropar-se mitjançant una serie de conceptes que sintetitzin els processos d’imposició d’un ordre homogeni i les pràctiques d’impugnació al mateix. Sota aquests conceptes hi conflueixen la generació i conquesta de formes de relació i d’intercanvi paral·leles i combatives davant les condicions de vida a la societat urbana.

Enllaços relacionats

Si el juny passat ens feiem ressó de la celebració del Segon Congrés Galeusca-Història, en aquesta ocasió us informem que ja podeu consultar a través del catàleg de les biblioteques del CRAI de la UB les actes de la Primera Trobada Galeusca d’Historiadors i Historiadores que es van celebrar els dies 10 i 11 de desembre de 2010 al Museu d’Història de Catalunya.

El text, coordinat per Agustí Alcoberro i Giovanni Cattini, professors de la Universitat de Barcelona, es pot consultar íntegre en el següent enllaç.

En aquesta ocasió ens fem ressò de diversos congressos i jornades d’història que se celebraran durant el proper mes de juliol.

La Universidad del País Vasco, acull, del 2 al 4 de juliol, el II Kongresua Galeusca-Historia, que reuneix historiadors i historiadores de Catalunya, Galícia i el País Basc. Enguany el tema del Congrés és “Naciones en el Estado-nación: la formación cultural y política de naciones en la Europa contemporánea”, el qual s’articularà entorn de tres línies temàtiques:

1. Assemblees representatives i Parlaments (segles XVI-XXI): Trajectòria i biografies de parlamentaris i personal de les institucions representatives
2. Biografies intel·lectuals, microbiografía de personalitats amb carisma. Relats i historiografies
3. Realitats transfrontereres de Galícia, Euskadi-Euskal Herria i Catalunya-Països Catalans

En el Congrés hi participaràn Teresa Abelló, Carles Santacana i Agustí Colomines, professors  del  Departament d’Història Contemporània de la Facultat de Geografia i Història de la UB,  Giovanni Cattini, membre de GEHCI, grup de recerca consolidat de la UB, i Agustí Alcoberro, professor del Departament d’Història Moderna de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Consulteu el programa del Congrés.

I a la província de Lleida:

Per tercer any consecutiu se celebraran les III Jornades d’Història Monestir de les Avellanes, que tindran lloc els dies 2 i 3 de juliol a l’Abadia de Santa Maria de les Avellanes, a Bellpuig. Amb el títol “L’espai sagrat al món monàstic medieval “, les Jornades reuniran acadèmics i especialistes de tot el món per tal d’entendre la relació existent entre l’espai sagrat i la vida monàstica a l’Europa medieval. Les Jornades comptaran amb la participació de Blanca Garí, professora del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Si voleu més informació, podeu consultar el programa de les Jornades.

I Balaguer acollirà els dies 4,5 i 6 de juliol el XVIIè Curs d’estiu de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell, amb el títol “Ruptura i legitimació dinàstica a l’Edat Mitjana”, en el que es volen debatre i entendre les raons de les ruptures i els arguments per a la legitimació dinàstica en l’època medieval. En el curs hi participaran especialistes i docents d’universitats d’arreu del món, entre els quals destaquem Antoni Riera Melis i Prim Bertran, ambdós professors del Departament d’Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Facultat de Geografia i Història de la UB. Per a més informació consulteu el programa del curs.

Esperem que aquests congressos i jornades siguin del vostre interès.

La Facultat de Geografia i Història acull, del 27 al 29 de juny, la 21a Conferència Anual de la International Association for Feminist Economics (IAFFE). Les diverses sessions giren al voltant del tema El benestar humà per al segle XXI: Teixint Aliances de l’Economia Feminista i volen promoure la discussió sobre els efectes de la crisi global actual i les polítiques, accions i aliances des de la perspectiva de l’economia feminista. El dimarts 26 hi haurà una conferència prèvia al congrés, on economistes feministes donaran una visió general de la IAFFE i faran una introducció als seus camps d’estudi.

En relació a aquest tema us recordem que la biblioteca disposa del Fons bibliogràfic SIMS (Seminario Interdisciplinar Mujeres y Sociedad) que inclou llibres de temàtiques sobre dona i gènere. La col·leció es va crear l’any 1997 a proposta del Seminari Interdisciplinar Mujeres y Sociedad (SIMS) en concertació amb el Centre Dona i Literatura i el Seminari de Filosofia i Gènere de la Universitat de Barcelona.  Anualment es rep el fons del SIMS a més d’altres donatius de diversos grups de recerca de dones.

Enllaços relacionats:

Del 14 al 16 de juny es celebra a Barcelona el “XIII Coloquio de Geografía del Turismo, Ocio y Recreación“, que enguany té per lema “Turismo y territorio. Innovación, renovación y desafíos“.

El col·loqui està organitzat pel “Grupo de Trabajo de Geografía del Turismo, Ocio y Recreación de la Asociación de Geógrafos Españoles“, el “Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona” i el “Departament de Geografia Física i Anàlisi Geogràfic Regional de la Universitat de Barcelona“.

Diversos professors d’aquest Departament de la UB participen en l’organització i en la presentació de comunicacions. A continuació us deixem l’horari de les seves intervencions al col·loqui, i us convidem a consultar els documents disponibles al catàleg de les biblioteques de la Universitat de Barcelona:

  • Francesc López PalomequeXavier Font Urgell: “Evolución reciente de la gestión turística local en los espacios de interior de Catalunya”. Ponencia 2A, Divendres 15, de 10.30h. a 14.00h.
  • Jaume Font GaroleraDolores Sánchez Aguilera: “El patrimonio inmaterial como elemento de creación de producto turístico en espacios de interior”. Ponencia 2, Divendres 15, de 12.30h. a 13.30h.
  • Mª Belén Gómez Martín: “La gestión de las playas, el clima y el cambio climático. El caso del litoral Mediterráneo español”. Ponencia 3, Divendres 15 de 12.30h. a 13.30h.
  • Anna Torres Delgado: “La sostenibilidad: una estrategia de futuro para los destinos turísticos. Resultados de una encuesta Delphi sobre los sistemas de indicadores de sostenibilidad turística”. Ponencia 1B, Divendres 15 de 15.30h. a 17.00h.

Entrades més llegides

Join 185 other followers

Agost 2017
dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
« febr.    
 123456
78910111213
14151617181920
21222324252627
28293031  

RSS Novetats al CRAI de la UB

  • S'ha produït un error; probablement el canal ha deixat de funcionar. Torneu-ho a provar d'aquí una estona.

Publicacions dels nostres docents

Exposicions

Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial 3.0 No adaptada de Creative Commons